Campanya d’IRPF 2012

Fa menys de 15 dies va començar la campanya de renda, aquell moment de l’any en el que la majoria aprofitem per fer balanç de com ha anat l’any i, sobretot, per veure si, després de tot, fins i tot ens acaben tornant algun euro…

De tota manera, què és exactament el que va començar el dia 2 d’abril? El dia 2, en realitat, va començar la campanya per aquells contribuents dels quals hisenda té informació suficient per preparar-los un esborrany confirmable. Donada la multitud de fonts d’informació que avui en dia té l’AEAT aquest servei s’està generalitzant, de manera que, cada cop són més el nombre de contribuents que poden optar per aquesta via.

Ara bé, què succeeix si no puc confirmar l’esborrany? Llavors, des del 10 d’abril ja em puc descarregar el programa PADRE de la pròpia web de l’Agència (www.aeat.es) i un cop confeccionat, esperar al dia 24 d’aquest mes, que serà quan tindré la primera oportunitat de presentar la meva Renda, si puc fer-ho per mitjans telemàtics.

Si no és aquest el meu cas i prefereixo presentar-ho per la via tradicional, és a dir, en paper, hauré d’esperar al dia 6 de maig a fer-ho, dia en el que, per cert, ja es pot començar a demanar hora per tal que puguin confeccionar-me l’autoliquidació de l’IRPF a les oficines habilitades a aquests efectes. La confecció física d’aquestes autoliquidacions a les oficines de l’administració començarà el 13 de maig.

A partir d’aquí ja estarem tots completament immersos en plena campanya de renda i ja tan sols ens caldrà tenir en compte tres dates més: El 26 de juny, que és la data límit per a la domiciliació bancària, el 28 de juny, que és el darrer dia per sol·licitar cita prèvia per tal que puguin atendre’ns personalment a les oficines d’hisenda i preparar-nos l’autoliquidació i l’1 de juliol, darrer dia en el que es podrà presentar la que tots coneixem com a Declaració de Renda.

Per més informació sobre terminis podeu consultar-ho a la pròpia web de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, www.aeat.es

Spanish residents with abroad assets – Tax form 720

From this year 2013, there is a new obligation of providing information to the tax office concerning the assets located abroad owned by Spanish residents (either individuals or companies).

The information to be provided this year includes the three following blocks of assets held at any time during 2012:

  1. Bank accounts or deposits.
  2. Stocks, bonds, values, financial rights, and insurances.
  3. Real estate.

Each of the three blocks of assets constitutes an obligation of information, even though the three reporting obligations are articulated over the same form, the Model 720. 

This obligation is not only for the owners of those assets, it is extended to authorized users and beneficiaries of bank accounts, and also to beneficial owners and title holders of rights in rem on real estate.

On the other hand, the law exempts from this obligation assets worth less than 50,000 euros per asset block.

For example, you are not obliged to declare if you only have a bank account with 25.000 euros. But you do if also are an authorized signatory on a relative’s account worth 30.000 euros.

Once declared, the submission of the statement will not be compulsory until there is an increase in the value of the assets included in any of the blocks worth more than 20.000 euros.

Despite being an informative declaration, taxpayers that fail to declare their assets through Model 720 will be subjected to a fine of not less than 10.000 euros for each asset type. Filling incomplete or with non-accurate data, will as well be punished with the same minimum fine.

Moreover, failure to comply with these obligations will have repercussions on personal or corporate income tax, if the tax authority discovers hidden assets. In this case, the assets will be included in the last open tax year, and will involve a fine up to 150% of the value of all the undeclared assets.

To this end, the Government is currently in the process of agreements that will allow the sharing of financial information between countries.

This obligation must be fulfilled within January and March of each year, although this first year 2013, the reporting period will last until April 30th.

For further information of your obligations under this new declaration, do not hesitate to contact us.

Les mesures fiscals per als emprenedors del Reial Decret-llei 4/2013

El passat dissabte 23 de febrer, es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació.

Les mesures fiscals incloses en aquest Reial Decret-llei van enfocades a fomentar la creació d’empreses així com l’inici d’activitat emprenedora, mitjançant la reducció de la càrrega impositiva durant els primers anys d’exercici d’una activitat.

En concret, s’han produït les següents modificacions:

Impost sobre Societats

Les entitats constituïdes a partir de l’1 de gener de 2013, que realitzin activitats econòmiques, tributaran al tipus impositiu del 15% pels primers 300.000 euros de base imposable, i al tipus del 20% per la resta, durant el primer període impositiu en què tinguin base imposable positiva i en el següent.

És important esmentar que aquest tipus reduït no afecta al càlcul del pagament fraccionat.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

1. Es suprimeix el límit de 15.500 euros per a l’exempció de la prestació d’atur quan es percep en la modalitat de pagament únic (aquesta modalitat es pot obtenir quan s’acredita davant l’INEM que es realitzarà una activitat professional com a treballador autònom).

En conseqüència, es suprimeix la regla d’imputació temporal de la part no exempta de la prestació d’atur en modalitat de pagament únic.

2. Es crea una nova reducció del 20% del rendiment net per als contribuents que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013 i determinin el rendiment net segons el mètode d’estimació directa. L’import màxim de la reducció serà de 20.000 euros.

De la mateixa manera que la modificació referent a l’Impost sobre Societats, aquesta mesura s’aplicarà al primer període impositiu en què el rendiment net sigui positiu i en el període impositiu següent.

L’entrada en vigor de totes aquestes mesures es va produir ahir diumenge 24 de febrer.

Model 720: declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger

Què és?

El model 720 és la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger als que fan referència els articles 42 Bis, 42 Ter i 54 Bis de la Llei 58/2008, General Tributària.

Per un major detall sobre els citats articles (exempcions, valoracions, règim sancionador, etc) premeu aquí.

Què s’hi declara?

L’obligació a declarar es divideix en tres blocs:

  • Informació sobre comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
  • Informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.
  • Informació sobre béns immobles situats a l’estranger i drets sobre aquests.

Qui ha d’informar?

  • Les persones físiques i jurídiques residents,
  • Els establiments permanents de persones o entitats no residents,
  • Les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat jurídica, que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició,

respecte dels béns i drets citats a l’apartat anterior dels que resultin titulars, titulars reals, representants, autoritzats, beneficiaris, etc. que estiguin situats a l’estranger a 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars o titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i ja no ho siguin a 31 de desembre. En aquest supòsit, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en què van deixar de tenir aquesta condició (en el cas d’immobles, valor de transmissió i la seva data).

Causes que motiven la presentació del model 720

Primera declaració:

  • S’haurà d’informar sobre els blocs d’informació sobre els que es superi l’import de 50.000 euros, segons les normes de valoració establertes en els citats articles.

Declaracions posteriors:

  • Quan algun dels tres blocs superi l’import de 50.000 euros.
  • Quan algun dels blocs declarats experimenti un increment superior a 20.000 euros respecte a l’última declaració presentada.
  • Quan durant l’any s’hagi deixat de ser titular, representant, autoritzat, etc d’algun del elements dels tres blocs.

Cal tenir en compte que, quan es comparteix la titularitat sobre un element amb un valor superior a 50.000 euros, s’haurà d’informar del valor total, sense prorratejar, indicant el percentatge de participació. Això vol dir que, independentment que la participació del contribuent sigui inferior a 50.000 euros, aquest estarà obligat a presentar el model 720 si l’import total supera aquesta xifra.

Composició del model 720

El model 720 està composat per dos tipus de registres:

  • El registre del declarant, on hi figuraran les dades del declarant i la suma total dels imports declarats en els registres de detall.
  • El registre de detall, on s’hi ha d’incloure tota la informació relativa als béns i drets que es declaren d’acord amb allò establert en els articles 42 Bis, 42 Ter i 54 Bis de la Llei 58/2008, seguint els codis indicats per les instruccions del model.

Cada model 720 estarà composat per un únic registre del declarant, i tants registres de detall com béns i drets es declarin.

Termini de presentació

El projecte de l’ordre del HAP estableix que la presentació del model 720 corresponent a l’exercici 2012 es farà durant els mesos de març i abril de 2013.

Pels anys posteriors, el termini serà de l’1 de gener al 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.

Increment de l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya

El passat 28 de desembre de 2012 es va publicar el Decret Llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l’Impost sobre el Patrimoni.

Aquest decret llei només consta d’un article que, amb efectes des de 31 de desembre de 2012, farà augmentar la tributació per l’Impost sobre el Patrimoni mitjançant les dues modificacions següents:

  1. Disminuir l’import del mínim exempt, de 700.000 a 500.000 euros.
  2. Augmentar els tipus de la escala de gravamen en un 5 % en tots els seus trams, i un 10 % al tram superior.

Els tipus quedaran de la següent manera:

Base liquidable fins

Quota íntegra

Resta base

Tipus

0

0

167.129,45

0,21%

167.129,45

350,97

167.123,43

0,32%

334.252,88

877,41

334.246,87

0,53%

668.499,75

2.632,21

668.500,00

0,95%

1.336.999,75

8.949,53

1.336.999,26

1,37%

2.673.999,01

27.199,57

2.673.999,02

1,79%

5.347.998,03

74.930,45

5.347.998,03

2,21%

10.695.996,06

192.853,81

endavant

2,75%

Análisis al detalle de las novedades introducidas por la Ley 16/2012

En el BOE del pasado viernes 28 de diciembre de 2012 se publicó la Ley 16/2012 de medidas tributarias. La mayoría de estas medidas tributarias ya estaban incluidas en el proyecto de ley que aprobó en su día el consejo de ministros y que analizamos en el momento de su publicación.

A continuación, recordaremos las medidas ya contempladas en el proyecto (de las cuales podéis encontrar más información en este post) y analizaremos las novedades (que hemos subrayado) que han sido incluidas en esta ley con respecto a la redacción del proyecto.

Salvo mención en contrario, las medidas entraron en vigor el pasado 1 de enero de 2013.

IMPUESTO SOBRE LA RENTA DE LAS PERSONAS FÍSICAS

1. Eliminación de la deducción por inversión en vivienda habitual.

2. Eliminación de la exención de los premios de loterías y creación del gravamen especial sobre los mismos.

En la web de la AEAT  ya se puede encontrar  el “Proyecto de Orden modelos 230 y 136. Gravamen especial sobre los premios de determinadas loterías y apuestas”.

3. Nueva regulación sobre las pérdidas patrimoniales derivadas del juego, que serán deducibles con el límite máximo de las ganancias. Con efectos desde el 1 de enero de 2012.

4. Ganancias y pérdidas patrimoniales generadas en menos de un año pasan a formar parte de la base imponible general. El límite a la compensación de rendimientos de la base imponible general con pérdidas patrimoniales pasa a ser del 10% de los primeros.

5. Modificación de la valoración de las rentas en especie en el caso de utilización de vivienda: 10% del valor catastral (o 5 % del 50 % del valor en IP si no hay V.C. o está actualizado), si la vivienda es propiedad del pagador, o coste, en caso contrario.

Se crea una nueva disposición transitoria vigésima cuarta para que durante 2013 se pueda seguir aplicando la regla de valoración anterior a esta modificación (10 % del valor catastral con independencia de quien sea el pagador), siempre que esta retribución en especie ya se viniera satisfaciendo con anterioridad al 4 de octubre de 2012.

6. Se prorroga para 2013 la reducción del 20% del rendimiento neto de actividades económicas por creación o mantenimiento de empleo.

7. Se prorroga para 2013 la consideración como gastos de formación de aquellos gastos destinados a habituar a los empleados en la utilización de las nuevas tecnologías.

8. Imputación temporal al perder la condición de residente.

Se modifica el artículo 14.3 de forma que se permite optar, en los casos de cambio de residencia a otro estado de la UE, por dos métodos para la imputación de todas las rentas pendientes al momento del cambio de residencia. El primero, imputándolas en la última declaración que se deba hacer por IRPF, o el nuevo método, presentando autoliquidación complementaria sin sanción, recargos ni intereses, a medida que se vayan obteniendo las rentas pendientes de imputación.

9. Imputación fiscal de contribuciones o aportaciones satisfechas por los empresarios a  contratos de seguro en los que se cubran conjuntamente las contingencias de jubilación y de fallecimiento o incapacidad.

Modificación del artículo 17.1.f. Será obligatoria la imputación fiscal de primas para estos contratos por el importe que exceda de 100.000 euros anuales por contribuyente y respecto del mismo empresario, salvo en los seguros colectivos contratados a consecuencia de despidos colectivos realizados de conformidad con lo dispuesto en el artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores.

Se añade una disposición transitoria vigésima sexta que determina que esta imputación no se deberá realizar en los seguros colectivos contratados antes de 1 de diciembre de 2012.

10. Indemnizaciones por despido. Limitación de la reducción del 40% aplicable a rendimientos con período de generación superior a dos años u obtenidos de forma notoriamente irregular en el tiempo.

Modificación del artículo 18.2. En el caso de rendimientos del trabajo que deriven de indemnizaciones por despido, cuya cuantía esté comprendida entre 700.000,01 euros y 1.000.000 euros, la cantidad sobre la que se aplique la reducción no podrá superar el importe que resulte de minorar 300.000 euros en la diferencia entre la cuantía del rendimiento y 700.000 euros.

Cuando la cuantía sea igual o superior a 1.000.000 de euros, no se aplicará la reducción.

Se añade también una disposición transitoria vigésima quinta que determina que este nuevo límite no se aplicará a los rendimientos que deriven de extinciones anteriores a 1 de enero de 2013.

Ejemplo: Si la indemnización es de 900.000 euros, el límite sobre el que se puede aplicar la reducción es de 100.000 euros [300.000 – (900.000 – 700.000)].

Recordamos que la cuantía del rendimiento íntegro sobre la que se aplica la reducción del 40% estaba ya limitada, en cualquier caso, a 300.000 euros anuales.

IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES

1. Se limita al 70 % el límite máximo de las amortizaciones deducibles, durante 2013 y 2014, para las empresas que no sean de reducida dimensión.

La amortización contable que no hubiese sido deducible por esta limitación se deducirá de forma lineal durante 10 años o durante la vida útil del elemento, a partir del primer período que se inicie en 2015.

2. Se prorroga a 2013 el tipo de gravamen reducido del 20% por mantenimiento o creación de empleo.

3. Se permite la actualización de balances. Información más detallada sobre esta medida en este post.

4. Consideración como gasto no deducible de determinadas indemnizaciones.

Se añade un apartado i. al artículo 14, que determina que no serán deducibles los gastos derivados de la extinción de la relación laboral que excedan el 1.000.000 de euros por perceptor (o el importe que esté exento según el artículo 7.e) de la Ley 35/2006, si es superior) aun cuando se satisfagan en varios períodos impositivos.

Según la nueva disposición transitoria trigésimo octava, este artículo no se aplicará a los gastos derivados de relaciones que se hayan extinguido antes del 1 de enero de 2013.

5. Se establece la obligación de practicar retención sobre los premios de loterías que no estén exentos del gravamen especial sobre loterías.

6. Pagos fraccionados.

Se añade un nuevo párrafo al artículo 45.1, que determina que no deberán efectuar pagos fraccionados las entidades a las que se refieren los apartados 5 y 6 del artículo 28 del TRLIS (Sociedades de inversión de capital variable, Sociedades de inversión inmobiliaria, Fondos de inversión, Fondos de pensiones…).

7. SOCIMI – Sociedades Anónimas Cotizadas de Inversión en el Mercado Inmobiliario.

Se flexibilizan algunos de los requisitos para este tipo de entidades, con el objetivo de impulsar su constitución para potenciar el mercado inmobiliario. Concretamente se realizan las siguientes modificaciones:

Se deroga el artículo 27.2 que establecía una fecha de devengo diferente de la regla general para estas sociedades.

No le serán de aplicación a estas entidades las modificaciones referentes a los pagos anticipados realizadas por el artículo 1 del Real Decreto-ley 12/2012, de 30 de marzo. Más información sobre esta medida en este post.

También se realizan las siguientes modificaciones en la Ley 11/2009, de 26 de octubre, por la que se regulan las Sociedades Anónimas Cotizadas de Inversión en el Mercado Inmobiliario:

Se elimina la prohibición a realizar promoción de bienes inmuebles.

Se elimina la obligación de que los bienes inmuebles que integren el activo de la sociedad que hayan sido promovidos por la sociedad deban permanecer arrendados durante al menos siete años (la obligación pasa a ser la general de 3 años).

Se elimina la obligación de tener al menos tres inmuebles en su activo sin que ninguno de ellos pueda representar más del 40 % del activo de la entidad en el momento de la adquisición.

Se acepta que las acciones de las SOCIMI estar admitidas a negociación en un sistema multilateral de negociación español o en de otro Estado de la UE, o de un país con el que exista intercambio de información, en lugar de tener que estar admitidas a negociación en un mercado regulado. Se añade la obligación de que las acciones de las SOCIMI tengan carácter nominativo.

Se reduce el capital social mínimo de las SOCIMI de 15 a 5 millones de euros.

Se reduce del 90 al 80 % el porcentaje de beneficios, que no provengan de transmisión de inmuebles o dividendos, que deben distribuir.

Se elimina el requisito referente al límite de financiación ajena permitido.

Se modifica el régimen fiscal de estas entidades, que tributarán al tipo de gravamen del cero por ciento en el Impuesto sobre Sociedades. Por el contrario, en caso de generar bases imponibles negativas, no resultará de aplicación su compensación (artículo 25 del TRLIS). Tampoco les resultará de aplicación el régimen de deducciones.

Además, las distribuciones de dividendos a socios con participación superior al 5 %, cuando este dividendo esté exento o tribute a un tipo inferior al 10 %, estarán gravadas al 19 % en concepto de IS, y los socios no podrán aplicar las diferentes deducciones para evitar la doble imposición o exenciones en dividendos, correspondientes al impuesto por el que tributen.

Por último se modifica el régimen fiscal de entrada y salida de este régimen especial.

8.  Entidades dedicadas al arrendamiento de vivienda.

Se modifica el artículo 53.2, flexibilizando las condiciones que permiten la aplicación de este régimen especial: Se reduce el número de viviendas requerido de 10 a 8, se elimina el requisito referente al tamaño de las viviendas, se reduce el tiempo que deben mantenerse arrendadas de 7 a 3 años y se establece, como alternativa al requisito de que el 55% de las rentas provengan del arrendamiento de viviendas, que el 55 % del activo esté formado por viviendas.

9. Contratos de arrendamiento financiero.

Se modifica el artículo 115.11, de manera que, en los contratos de arrendamiento financiero, las entidades arrendatarias podrán optar por aplicar este régimen desde el momento de inicio de la construcción del activo, si se cumplen los siguientes requisitos:

a) Que se trate de activos que tengan la consideración de elementos del inmovilizado material que sean objeto de un contrato de arrendamiento financiero, en el que las cuotas del referido contrato se satisfagan de forma significativa antes de la finalización de la construcción del activo.

b) Que la construcción de estos activos implique un período mínimo de 12 meses.

c) Que se trate de activos que reúnan requisitos técnicos y de diseño singulares y que no se correspondan con producciones en serie.

IMPUESTO SOBRE EL PATRIMONIO

Se prorroga un año más la tributación por este impuesto.

Además, en Catalunya, se incrementan un 5 % los tipos impositivos por tramo, excepto el más elevado que aumenta un 10%, y el mínimo exento se reduce a 500.000 euros.

IMPUESTO SOBRE LA RENTA DE LOS NO RESIDENTES

1. Se añade el gravamen especial sobre los premios de lotería.

2. Se modifica la configuración del Gravamen Especial sobre Bienes Inmuebles de Entidades no Residentes, que pasará a gravar exclusivamente a las entidades que residan en un paraíso fiscal.

Además se establece que en las transmisiones de inmuebles por entidades sujetas al gravamen, los bienes transmitidos quedarán afectos al pago.

IMPUESTO SOBRE SUCESIONES Y DONACIONES

Se añade un párrafo al artículo 20.7 que establece que, a los efectos de la reducción en la donación de bienes integrantes del Patrimonio Histórico, se considerará que no se incumple el deber de mantenimiento de lo adquirido cuando se donen al Estado o a las Administraciones públicas.

Se añade la Comunidad Valenciana a la lista de comunidades que tienen establecido el régimen de autoliquidación como obligatorio.

IMPUESTO SOBRE EL VALOR AÑADIDO (efectos desde el 28 de diciembre de 2012)

1. Se especifica que la adjudicación de terrenos o edificaciones de las comunidades de bienes a sus comuneros constituyen entregas de bienes.

2. Se modifica la regulación en los casos de créditos incobrables. En las operaciones a plazo, resultará suficiente instar el cobro de uno de los plazos para proceder a la modificación de la base imponible en la proporción que corresponda por el plazo o plazos impagados.

IMPUESTO GENERAL INDIRECTO CANARIO (efectos desde el 28 de diciembre de 2012)

Se incorporan las modificaciones realizadas en la ley del IVA que aún no habían sido incorporadas a la ley del IGIC, por tal de que el régimen sea uniforme en todo el territorio.

IMPUESTO SOBRE TRANSMISIONES PATRIMONIALES ONEROSAS Y ACTOS JURÍDICOS DOCUMENTADOS

Se modifica la sujeción a Actos Jurídicos Documentados de las anotaciones preventivas de embargo ordenadas de oficio por la Administración, que pasan a estar no sujetas.

TRIBUTOS LOCALES

Tasas

Se elimina la necesidad de realizar informe técnico-económico para adoptar acuerdos de establecimiento de tasas, cuando se trate de la adopción de acuerdos motivados por revalorizaciones o en los supuestos de disminución de su importe.

IBI

Se regula la exención del IBI para los inmuebles declarados de interés cultural, estableciendo que no estarán exentos cuando estén afectos a explotaciones económicas, salvo que les resulte de aplicación alguno de los supuestos de exención previstos en la Ley 49/2002.

Se añaden dos nuevas bonificaciones potestativas de hasta el 95 %, para los inmuebles que queden excluidos de la exención anterior y para los inmuebles en que se desarrollen actividades económicas de especial interés o utilidad municipal.

IAE

Se añade una bonificación potestativa de hasta el 95 % para los sujetos pasivos que desarrollen actividades económicas de especial interés o utilidad municipal.

Se añade una nota en el epígrafe 981.3 de la sección primera de las Tarifas del IAE, «Parques de atracciones, incluidos los acuáticos y análogos, de carácter estable» que determina que en aquellos parques de atracciones que permanezcan abiertos menos de ocho meses al año, su cuota será el 70 por ciento de la señalada por el epígrafe.

Se modifica la regla 14.1.F.b.2, aclarando que, en los establecimientos que permanezcan abiertos durante un período inferior al año, la reducción fijada en las tarifas también es aplicable a la cuota de superficie. Se añade asimismo la regla 14.5 que establece la incompatibilidad entre esta reducción y la presentación de la baja por cese de actividad.

LEY HIPOTECARIA

Se añade un apartado 5 al artículo 254 de la Ley Hipotecaria que establece que el Registro de la Propiedad no practicará la inscripción de ningún documento que contenga acto o contrato determinante de las obligaciones tributarias por el Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, sin que se acredite previamente haber presentado la autoliquidación o declaración del impuesto, o, en el caso de transmisiones a título oneroso, la comunicación al ayuntamiento de la realización del hecho imponible por parte del comprador.

CATASTRO INMOBILIARIO

1. Se añade la posibilidad de una tramitación abreviada del procedimiento de inspección catastral.

2. Se añade la posibilidad de que las leyes de presupuestos generales actualicen los valores catastrales de los inmuebles urbanos de un mismo municipio cuando los Ayuntamientos lo soliciten, en caso de que hayan transcurrido al menos cinco años desde la entrada en vigor de los valores catastrales y se pongan de manifiesto diferencias sustanciales entre los valores de mercado actuales y los que sirvieron de base para calcular los valores catastrales vigentes.

IMPUESTO SOBRE LOS DEPÓSITOS EN LAS ENTIDADES DE CRÉDITO

Se crea este nuevo impuesto, los sujetos pasivos del cual son las entidades de crédito y que por ahora tiene un tipo de gravamen del 0 %.

Responsabilitat tributària dels administradors d’entitats liquidades

Fins fa uns mesos, les entitats amb problemes econòmics greus que tenien deutes amb la Hisenda Pública, habitualment portaven a terme l’actuació en frau consistent en repartir el patrimoni als socis abans de realitzar la liquidació de l’entitat, obtenint així, a la posterior liquidació formal, unes quotes de liquidació molt reduïdes.
D’aquesta manera el deute amb la Hisenda Pública no podia ser satisfet i, d’acord amb l’anterior redacció de l’article 40.1 de la Llei General Tributària, els administradors només quedaven obligats solidàriament al pagament d’aquest deute fins al límit de la quota de liquidació que els hagués correspost (és a dir, poc o menys).

Actualment, després de l’entrada en vigor de la Llei 7/2012, aquesta pràctica ja no pot ser duta a terme amb el mateix èxit, ja que s’ha vist modificat el límit d’aquesta responsabilitat, passant de respondre com a màxim per la quota de liquidació a respondre per aquesta quota més les percepcions patrimonials rebudes als dos anys anteriors a la dissolució, que minorin el patrimoni social.

Per tant, amb la nova redacció de l’article 40 s’augmenten les possibilitats d’Hisenda d’aconseguir cobrar, i s’evita el buidament patrimonial de les entitats que hagin de ser liquidades.

O almenys s’aconsegueix durant els dos anys anteriors a la dissolució. I és que feta la llei, feta la trampa.

Sobre l’obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger

El 31 d’octubre, tal com us vam explicar a aquesta notícia, va entrar en vigor la Llei 7/2012 de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, que incloïa, entre d’altres novetats, l’Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger, com a disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, General Tributària.
.
Aquesta disposició de la LGT s’ha vist desenvolupada pel Reial Decret 1558/2012, que va ser publicat al BOE el passat dissabte 24 de novembre i entrarà en vigor, en la part referent a aquesta obligació, l’1 de gener de 2013.
.
Un cop conegut el desenvolupament normatiu d’aquesta nova obligació d’informació, i a falta de publicació de l’ordre ministerial que aprovi el model en què s’ha de dur a terme la mateixa, passem a analitzar les seves principals característiques:

1. Regulació.
.
  • Llei 58/2003, General Tributària.
    • Disposició addicional divuitena. Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger.
  • Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.
    • Article 42 bis. Obligació d’informar sobre comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
    • Article 42 ter. Obligació d’informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l’estranger.
    • Article 54 bis. Obligació d’informar sobre béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger.
2. Informació a subministrar.
.
La informació a subministrar es divideix en 3 blocs: Comptes; Valors, drets, assegurances i rendes, i Immobles.
.
  • Informació sobre comptes a l’estranger: comptes corrents, d’estalvi, imposicions a termini, comptes de crèdit i qualssevol altres comptes o dipòsits dineraris amb independència de la modalitat o denominació que adoptin, encara que no existeixi retribució.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. La raó social o denominació completa de l’entitat bancària o de crèdit així com el seu domicili.
  2. La identificació completa dels comptes.
  3. La data d’obertura o cancel·lació, o, si s’escau, les dates de concessió i revocació de l’autorització.
  4. Els saldos dels comptes a 31 de desembre i el saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre de l’any.

  • Informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l’estranger:
  1. Els valors o drets representatius de la participació en qualsevol tipus d’entitat jurídica.
  2. Els valors representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
  3. Els valors aportats per a la seva gestió o administració a qualsevol instrument jurídic, incloent fideïcomisos i «trusts» o masses patrimonials que, no obstant no tenir personalitat jurídica, puguin actuar en el tràfic econòmic.
  4. Les accions i participacions en el capital social o fons patrimonial d’institucions d’inversió col·lectiva.
  5. Les assegurances de vida o invalidesa de les que resultin prenedors a 31 de desembre.
  6. Les rendes temporals o vitalícies de les que siguin beneficiaris a 31 de desembre.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. Raó social o denominació completa de l’entitat jurídica, del tercer cessionari, de la institució d’inversió col·lectiva, de l’entitat asseguradora o identificació de l’instrument o relació jurídica, segons correspongui, així com el seu domicili.
  2. Saldo, valor liquidatiu, de rescat o de capitalització, segons correspongui, a 31 de desembre dels valors, assegurances i rendes anteriorment relacionats, incloent número, classe i compartiment, així com el seu valor.
  • Informació sobre immobles i drets sobre immobles a l’estranger.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. Identificació de l’immoble amb especificació de la seva tipologia.
  2. Situació de l’immoble: país, localitat, carrer i número.
  3. Data d’adquisició.
  4. Valor d’adquisició. En cas de contractes de multipropietat o fórmules similars, així com en cas de drets reals d’ús o gaudi i nua propietat, valor a 31 de desembre.

3. Subjectes obligats a informar.
.
Les persones físiques i jurídiques residents,
.
els establiments permanents de persones o entitats no residents,
.
les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat jurídica, que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició,
.
respecte dels béns i drets citats a l’apartat anterior dels que resultin titulars, titulars reals, representants, autoritzats, beneficiaris, etc. que estiguin situats a l’estranger a 31 de desembre de cada any.
Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars o titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i ja no ho siguin a 31 de desembre. En aquest supòsit, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en què van deixar de tenir aquesta condició (en el cas d’immobles, valor de transmissió i la seva data).

4. Excepcions a l’obligació d’informació.
.
L’obligació d’informació no serà exigible en els supòsits següents:
.
  • Quan l’obligat sigui:
    • Una de les entitats de l’article 9.1 de la Llei de l’Impost sobre Societats (Estat, CC.AA., entitats locals, Banc d’Espanya, organismes públics en general, etc.).
    • Una persona jurídica o entitat resident o un establiment permanent a Espanya de no residents, que tinguin registrats a la seva comptabilitat de forma individualitzada i prou detallada dels béns i drets sobre els quals recau l’obligació d’informació.
    • Una persona física residents en territori espanyol que desenvolupi una activitat econòmica i porti la comptabilitat d’acord amb el que disposa el Codi de Comerç, i aquests béns estiguin registrats comptablement de forma individualitzada i prou identificats (aquest apartat només és d’aplicació en el cas de l’obligació d’informació sobre comptes i immobles, no sobre la referent a valors, drets, assegurances i rendes).
    • Una persona física, jurídica o una altra entitat resident, però únicament respecte dels comptes oberts a l’estranger en entitats de crèdit domiciliades a Espanya, que hagin de ser objecte de declaració per aquestes entitats, sempre que hagin pogut ser declarats d’acord amb la normativa del país on estigui situat el compte.
  • En funció del valor del béns:
    • En el cas dels comptes, quan ni els saldos a 31 de desembre, ni els saldos mitjans de l’últim trimestre, superin conjuntament (és a dir, per a la totalitat de comptes sobre les quals recau l’obligació d’informar), els 50.000 euros.
    • En el cas dels valors, drets, assegurances i rendes, quan els seus valors (saldos, valors liquidatius, de rescat o de capitalització, segons correspongui) no superin, conjuntament, els 50.000 euros.
    • En el cas dels immobles, quan els valors no superin conjuntament els 50.000 euros.
En cas de superar qualsevol dels esmentats límits conjunts, s’ha d’informar sobre la totalitat dels béns inclosos en el bloc d’informació que correspongui.
.
És a dir, posseir un immoble a l’estranger amb valor d’adquisició superior als 50.000 euros, implicarà que s’ha d’informar sobre tots els immobles o drets sobre immobles que es posseeixin, però aquest fet no provocarà l’obligació d’informació sobre els valors, que dependrà del seu valor conjunt a 31 de desembre.
.
  • Un cop presentada la declaració en un any determinat, només serà obligatòria als anys successius quan qualsevol dels saldos conjunts anteriors hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros, respecte dels saldos que apareguessin a l’última declaració presentada.
En tot cas serà obligatòria la presentació de la declaració per als qui hagin estat titulars reals dels béns i drets en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i a 31 de desembre la seva titularitat s’hagi extingit, però només respecte d’aquests béns en concret.

5. Valoracions.
.
Les valoracions a què hem fet referència als diferents apartats s’han de calcular d’acord amb les regles que estableix la Llei 19/1991, de l’Impost sobre el Patrimoni.

6. Període i termini per informar.
.
La declaració informativa tindrà una periodicitat anual, i s’haurà de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell a què es refereixi la informació a subministrar.
.
Com comentàvem a l’inici, estem a l’espera de l’ordre ministerial que aprovi el model de declaració.

7. Règim de sancions.
.
Constitueix infracció molt greu no presentar en termini i forma aquesta declaració informativa, sancionada amb multes pecuniàries de 5.000 euros per dada o conjunt de dades referides a un mateix element, amb un mínim de 10.000 euros, en cas de no informar o fer-ho de forma incompleta, i de 100 euros per dada o conjunt de dades referides a un mateix element, amb un mínim de 1.500 euros, en cas de presentar la informació fora de termini sense requeriment previ.
.
A aquests efectes, la normativa ens especifica alguns casos que constitueixen diferents dades o conjunts de dades. Bàsicament, té la consideració de dada cadascuna de les informacions exigides, tot i que es refereixin a un mateix bé.
.
Per exemple, en el cas dels valors, té la consideració de dada cadascuna de les informacions exigides (saldo, número, classe, valor …), per cada classe d’acció o participació.
.

Sobre la retribució dels administradors i els socis professionals

Davant la incertesa creada pels recents pronunciaments realitzats pels tribunals respecte de les conseqüències fiscals derivades de les retribucions que reben tant els socis per l’exercici del càrrec d’administrador com els socis professionals per la realització de treballs per a la seva empresa, a continuació intentem aclarir la situació d’aquestes dues retribucions:

.

SOBRE LA RETRIBUCIÓ COM ADMINISTRADOR

Segons els recents criteris de l’Administració en relació amb les retribucions dels administradors de societats, si aquest càrrec és gratuït segons estatuts, tota retribució percebuda per l’administrador es considerarà una liberalitat en el sentit de l’article 14.1.e del Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats (TRLIS).

Aquests criteris han estat recollits recentment, entre d’altres, per la consulta vinculant V0879-12 de la Direcció General de Tributs i per la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT, així com per diverses sentències (valgui mencionar per totes la sentència de l’Audiència Nacional d’1 de març de 2012, recurs 202/2009), que remeten a les sentències del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 2008, recursos de cassació 2578/2004 i 3991/2004.

Per tant, si els estatuts no ho preveuen expressament, tot i que la retribució hagi estat fixada per la Junta General, aquesta serà fiscalment no deduïble a efectes de l’Impost sobre Societats.

L’article 217.1 del text refós de la Llei de Societats de Capital (LSC) estableix que el càrrec d’administrador és gratuït llevat que els estatuts estableixin expressament el contrari. És a dir, en cas que els estatuts expressin que el càrrec d’administrador és gratuït o no estableixin res, per resoldre la qüestió sobre la deduïbilitat a l’Impost sobre Societats, serà necessari modificar els estatuts determinant el caràcter retribuït del càrrec.

A més, seguint el criteri establert pel Tribunal Suprem, s’exclou l’existència del doble vincle: el soci-administrador només pot actuar com a administrador, i no com a personal d’alta direcció. Per tant, en els casos en què el soci és administrador i director general (o director executiu, gerent, etc.) de la societat, les funcions de gerència queden absorbides per les d’administrador, de manera que la retenció aplicable ha de ser la corresponent als administradors, fixada a l’article 101.2 i al quart punt de la disposició addicional 35 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, és a dir, el 42 per cent.

Davant aquesta situació i amb l’objectiu d’obtenir la màxima seguretat jurídica per evitar possibles sancions tributàries, recomanem dur a terme l’aplicació dels nous criteris mitjançant els dos passos següents:

  • En primer lloc, modificar els estatuts de la societat per incloure la retribució de l’administrador.
  • En segon lloc i si escau, adequar la retenció d’aquesta retribució.

.

SOBRE LA RETRIBUCIÓ DELS SOCIS PROFESSIONALS

Sobre la retribució que perceben els socis professionals per la prestació de serveis que realitzin a la seva societat, la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT analitza els criteris que determinaran la qualificació de la mateixa com a renda del treball o rendiment d’activitat econòmica.

Bàsicament, per a la qualificació de la retribució com a rendiment d’activitat econòmica són necessaris dos requisits essencials:

  1. L’ordenació per compte propi
  2. L’existència de mitjans de producció en seu del soci

Per a l’Administració, la condició de soci amb participació superior al 50% es considera un indici significatiu de la inexistència de les notes de dependència i alienitat, i per tant, un indici de l’ordenació per compte propi (aquesta interpretació es basa en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27 de febrer de 2004, així com en les consultes vinculants a la DGT V0179-09 i V1492-08).

A més, entén l’Administració que pels professionals el mitjà de producció més important és la seva pròpia capacitació professional, de manera que en aquests casos sempre hi haurà mitjans de producció en seu del soci.

En conseqüència, en aquests casos la retribució percebuda pels socis professionals s’ha de qualificar com a rendiment d’activitat econòmica i no com a rendiment del treball.

Davant aquesta interpretació i per intentar evitar futurs conflictes amb l’AEAT, recomanem als socis professionals amb participació igual o superior al 50 % a societats professionals donar-se d’alta d’una activitat econòmica i procedir a facturar els seus serveis amb IVA a les seves societats, així com l’aplicació del tipus de retenció corresponent als professionals a les seves retribucions.

Es important recordar que l’esmentat canvi interpretatiu, es troba recollit a la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT. Aquesta nota no té rang normatiu, ni tan sols arriba al rang de les circulars o instruccions que obliguen els òrgans administratius, i per tant de cap manera obliga els contribuents, però mostra el possible criteri a aplicar per part de l’Agència Tributària en properes actuacions administratives.

 .

Per últim, és important mencionar la conveniència de dur a terme una anàlisi individualitzada de la situació concreta dels socis i la societat abans de prendre cap decisió.

La nueva redacción del artículo 108 de la Ley del Mercado de Valores

Entre las medidas introducidas por la Ley 7/2012 se encuentra la modificación del famoso artículo 108 de la Ley del Mercado de Valores.

El artículo 108 ha sido totalmente renovado con la intención de convertirlo realmente en una medida antielusión – propósito para el que fue creado originariamente –, que evite que escapen de la tributación las transmisiones de inmuebles que, mediante la interposición de sociedades, se encuentren disfrazadas de transmisiones de valores. Asimismo, la nueva redacción excluye de gravamen las adquisiciones de valores en mercados primarios.

En primer lugar, el artículo mantiene la exención, tanto en IVA como en ITPAJD, de las transmisiones de valores.

En su segundo apartado, regula la excepción a dicha exención, que se dará en el caso de las transmisiones de valores en el mercado secundario que pretendan eludir el pago de los tributos que corresponderían a la transmisión de los inmuebles que sean representados por esos valores.

Se añaden 3 presunciones a esta pretensión elusoria:

  1. Cuando se obtenga el control de una entidad cuyo activo esté formado al menos por un 50 % de inmuebles en España no afectos a actividad empresarial o profesional.
  2. Cuando se obtenga el control de una entidad que posea valores que permitan controlar a otra entidad cuyo activo esté formado al menos por un 50 % de inmuebles en España no afectos a actividad empresarial o profesional.
  3. Cuando se transmitan valores que hayan sido recibidos hace menos de 3 años por la aportación de inmuebles a una empresa, y que en esta no hayan sido afectados a actividades empresariales o profesionales.

En el caso de que actúe esta excepción a la exención, se mantiene la aplicación de las siguientes reglas:

  • Regla del activo: se sustituirán los valores netos contables por los valores reales a fecha de la transmisión. El sujeto pasivo estará obligado a formar un inventario si lo requiere la Administración.
  • Regla del control: se entenderá obtenido cuando directa o indirectamente se alcance una participación del 50 % del capital. También se computa la participación del resto de entidades del grupo.
  • Se considera que se produce la presunción de elusión 1 o 2, cuando a causa de una amortización de valores un accionista obtenga el control de la sociedad.

Por último, el artículo define las normas para determinar la base imponible aplicables a cada uno de los supuestos de elusión, tanto para las transmisiones sujetas a IVA como para las sujetas a ITPAJD. Básicamente, la base imponible se determinará en proporción al valor de mercado de los bienes que deban computarse como inmuebles.