Novedades relativas al Impuesto sobre el Valor de la Producción de la Energía Eléctrica

Como ya sabéis, el Tribunal Supremo interpuso – mediante Auto de 16 de junio de 2016 – una cuestión de inconstitucionalidad ante el Tribunal Constitucional. En dicho auto el Tribunal Supremo insinuaba la posible incompatibilidad del Impuesto sobre el Valor de la Producción de la Energía Eléctrica (en adelante, IVPEE) con la normativa Europea; además de plantear la cuestión de inconstitucionalidad por considerar que el IVPEE podía ser contrario al principio de tributar de conformidad con la capacidad económica tutelado en el artículo 31 de la Constitución.

En cualquier caso, el Tribunal Constitucional optó por inadmitir y ello por entender que al plantearse en el propio auto la posible vulneración del derecho Europeo, ésta cuestión debía decidirse previamente, por lo que no entró a valorar el fondo de la cuestión planteada.

Tras la devolución de actuaciones, el Tribunal Supremo debía decidir sobre la posibilidad de plantear cuestión prejudicial ante el Tribunal Europeo, previamente a lo cual dio traslado a las partes. Pues bien, finalmente el Tribunal Supremo ha considerado de conformidad con lo planteado por el abogado del Estado que no procedía plantear cuestión prejudicial.

Sin embargo, el Tribunal Supremo reitera, mediante Auto de 8 de enero de 2018, su duda sobre la Constitucionalidad del Impuesto por entender que el IAE y IVPEE graban la misma capacidad de renta, sin que este último tenga una finalidad más allá de la recaudatoria, por lo que podría vulnerar el principio de capacidad económica.

Augment de l’import mínim dels pagaments fraccionats

Divendres passat es va publicar el Reial Decret-llei 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic, que havia estat aprovat el dia anterior pel Consell de Ministres.

Aquest Reial Decret-llei, al seu únic article, introdueix una disposició addicional a la Llei de l’IS que modifica el càlcul dels pagaments fraccionats pels contribuents amb import net de la xifra de negocis, dels 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, de 10 milions d’euros o superior.

Les modificacions introduïdes són dues:

  1. El percentatge per calcular el pagament a compte passa a ser del 24%, en lloc del 17% actual.
  2. La quantitat a ingressar no podrà ser inferior al 23% del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys dels 3, 9 o 11 primers mesos de l’any (segons el pagament fraccionat de què es tracti). Aquest percentatge serà del 25% per les entitats de crèdit i les entitats que es dediquin a l’exploració de jaciments d’hidrocarburs.

És a dir, s’haurà de calcular el pagament a compte com fins ara, però utilitzant el nou tipus del 24%. Llavors, si la quantitat a ingressar és inferior al 23% del resultat comptable, s’haurà d’ingressar aquest segon import.

Aquest Reial Decret-llei va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació, de manera que ja afectarà els pagaments fraccionats que han de presentar-se aquest mes d’octubre.

Segons ha informat el Govern, aquesta modificació tindrà vigència indefinida, tot i que encara ha de ser convalidada pel Parlament en properes setmanes.

Obligaciones conexas de la Ley General Tributaria

La reforma de la Ley General Tributaria modifica las controvertidas obligaciones conexas. Llorenç Maristany, Vicepresidente de la AEDAF, explica por medio de un supuesto práctico el nuevo régimen de interrupción de la prescripción que se establece para todas aquellas obligaciones que, pese a ser de impuestos distintos, están conectadas entre ellas.

Nuevas retenciones 2015 – 2016

El Real Decreto-ley 9/2015, de 10 de julio, de medidas urgentes para reducir la carga tributaria soportada por los contribuyentes del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y otras medidas de carácter económico, ha modificado, con fecha de efectos desde el pasado 12 de julio de 2015, los tipos de retención aplicables en el IRPF.

Os dejamos a continuación un resumen de los mismos:

Tabla retenciones
Retenciones

Entrevista a Llorenç Maristany a El Punt Avui: “Hisenda hauria de tractar els contribuents com si fossin clients”

Publicat a L’ECONÒMIC el 03/01/2015 (prem aquí per llegir-lo en edició digital)

Llorenç Maristany

La reforma fiscal, de reforma només en té el nom, o realment significa un canvi de model?

Potser és menys del que esperàvem, però Déu n’hi do els canvis que hi ha hagut. La majoria dels despatxos hem estat fins al 31 de desembre fent moltes operacions, no tant pel que vindrà o per oportunitats que puguin sortir, sinó per coses que han deixat d’existir, i per tant hi havia operacions que calia tenir molt en compte. Reforma no, potser són molts petits pedaços, però toca moltes coses, com en l’impost sobre societats, en renda, en IVA, en tema de no-residents.

.

.

Comencem per l’impost sobre societats. Baixen tipus i treuen deduccions. El canvi és força neutral, no?

Els tipus pràcticament només baixen per a les empreses que no tenen la consideració de reduïda dimensió, que deuen ser un 10 o un 20% de totes les que hi ha a l’Estat espanyol. Aquestes passen del 3% al 28% aquest any i al 25% el 2016, però en canvi se suprimeix el tipus reduït de les micropimes, que passen també a tributar el 25%. La imatge que baixen els impostos acaba sent una mica falsa si rasquem una mica. Perquè hi ha una eliminació brutal de deduccions i, a més, hi ha més coses que tributen. Per exemple, quan vagis a vendre un immoble, ja no podràs aplicar els coeficients d’actualització monetària que feia que tributessis només pel benefici real, descomptant la inflació.

Com a cosa curiosa, es posa un límit de l’1% dels volum de negocis en atencions als clients. Déu n’hi do els diners que són, però les empreses de nova creació, que al principi inverteixen molt en promoció, en sortiran molt perjudicades. No sé si ho han posat pensant en casos concrets de cara a la galeria, com ara les targetes de Bankia. És una característica del sistema legislatiu espanyol, i a vegades també del català, sense pensar que ho haurà d’aplicar molta gent.

Tots estem esperant què passarà amb la reforma de la llei general tributària que s’espera per aquesta primavera, perquè possiblement es tiraran endavant algunes qüestions polèmiques.

Com ara quines?

Per exemple, què passarà amb el període de prescripció dels impostos, què passarà amb el concepte d’obligacions connexes. La prescripció de l’IVA, comportarà automàticament la de l’impost sobre societats? No entro en si és bo o dolent, però és una cosa que fins ara no ha succeït.

Els canvis en l’IRPF?

La rebaixa dels tipus en l’escala general veurem com queda, perquè baixen els trams estatals però els autonòmics podrien pujar. En l’escala de l’estalvi, sí que és clar que baixen, però s’ha de veure quina és la rebaixa en conjunt, amb canvis com ara l’eliminació de l’exempció per als primers 1.500 euros de dividends i de la deducció per lloguer. Hi ha un conjunt de mesures que fan que el rendiment del capital mobiliari tingui millor tractament que l’immobiliari. S’elimina la reducció del 100% en els rendiments per lloguer a joves, s’eliminen els coeficients de reducció en vendes a partir de 400.000 euros, la imputació de rendes per immobles puja de l’1,1 al 2%…

S’incorpora un nou pla d’estalvi incentivat.

El pla d’estalvi a llarg termini immobilitza diners durant cinc anys i els interessos no tributen, però amb una aportació màxima de 5.000 euros i amb els tipus d’interès actuals… sembla una cosa de cara a la galeria.

No hi ha manera d’eliminar la tributació per mòduls…

Però es redueix de 450.000 a 150.000 euros el límit de rendiments íntegres de l’exercici anterior. La intenció és acabar eliminant els mòduls, però sistemes d’estimació objectiva n’hi ha a tot el món, per exemple als Estats Units. Els volen eliminar per perseguir el frau, les factures falses… però altres països els tenen per una simple qüestió de simplificació tributària. Fer-ho tot bé, tenint en compte l’impost sobre societats, l’IRPF, la comptabilitat… per a un empresari normal és realment complicat. Les sancions estan pensades per a les grans empreses, però s’apliquen a les petites. El 50% dels contribuents espanyols encara es fan la declaració de renda a través d’un intermediari, i el 70% de les empreses encara necessiten un assessor fiscal. Déu n’hi do el cost de la tributació a l’Estat espanyol!

Com hauria de ser el sistema? És inevitable que amb la globalització es carregui més la recaptació als impostos indirectes que als directes, i que així es perdi progressivitat?

La distribució de la cistella és una qüestió política, i per això tenim molt d’interès a veure com serà la reforma de la llei general tributària. Es podrien fer moltes coses, perquè si finalment acabem recaptant de tots podrem rebaixar els tipus. Però no només hi ha el tema d’abaixar els impostos i reduir el frau, també hi ha el de gastar millor els diners que tenim. I el del tracte al contribuent: la majoria de la gent el que vol és pagar els impostos que li toquen i estar tranquil, però les obligacions són tan grans que se’t pot passar alguna cosa, i no pot ser que hi hagi les mateixes sancions per al que vol fer-ho bé i per al que ho fa malament expressament. També les normes s’haurien de parlar amb els interessats abans d’aplicar-les, i així no passaria com amb l’IVA de caixa, que ningú aplica perquè es perdrien comandes.

A França i Alemanya es negocien les sancions.

I al País Basc també, però aquí es fan tres o quatre actes amb acord a l’any, i el Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya tomba el 70% de les sancions a les quals s’ha presentat recurs perquè surten de manera automàtica, pitjant un botó. No és només qüestió de la norma, sinó també de voluntat de canviar la manera de funcionar, que des de l’administració es vegi el contribuent com a client i no com un potencial delinqüent.

Hi ha alguna manera de fer tributar les multinacionals que desvien ingressos a Irlanda o Luxemburg?

La culpa és del legislador, que fa les normes que els permeten fer-ho. Es parla molt de Google i Starbucks, però aquesta competència fiscal també hi és a Espanya entre les comunitats autònomes, i ningú diu res. Amb l’impost de successions i donacions hi ha una cursa a veure qui el rebaixa més, i el resultat és que no es tributa pràcticament res si no es té un patrimoni molt considerable. El cafè per a tots complica encara més el sistema.

¡Reparte el dinero y corre!

Publicado en LA VANGUARDIA el 16/11/2014 (pulsa aquí para leerlo en edición digital)

Grandes firmas del Ibex se plantean anticipar el pago de dividendos para amortiguar el efecto de la reforma fiscal.

En los desayunos de trabajo de fiscalistas y grandes empresas, en cuyas mesas se analiza hoy el impacto de la inminente reforma fiscal (entrará en funcionamiento tan pronto como comience el 2015), un tema sobresale por encima de cualquier otro: el ahorrador corre el peligro de pagar el pato.

Quien plantea esa posibilidad se apoya en un punto del nuevo proyecto: la reforma prevé que se elimine la exención para los primeros 1.500 euros en dividendos. La situación se entiende con un ejemplo, ya muy repetido. Si un inversor tenía un total de 30.000 euros en participaciones en cinco grandes empresas, hasta ahora podía aplicar la exención y no tributar por esos dividendos porque no superaban los 1.500 euros (en el hipotético caso de que hubiera cobrado un total de 1.460 en dividendos).

Sin embargo, a partir de la reforma la cosa cambiará: en el 2015, ese mismo contribuyente y bajo esa misma tesitura deberá pagarle a Hacienda alrededor de 292 euros, el equivalente al 20% de aquellos dividendos (siempre y cuando la cantidad sea inferior a los 6.000 euros); y en el 2016, deberá abonar unos 277 euros, el 19%.

Como se ve, el efecto de la rebaja de los tipos impositivos –uno de los argumentos que más aplica el Gobierno a la hora de justificar la reforma fiscal– es menor. Lo que el fisco está dispuesto a reducir de un lado, lo sacará del otro. Y esa realidad confunde a los contribuyentes y solivianta a los analistas, que ven en el proceso dobles y triples lecturas. “El mensaje de que caen los tipos impositivos, con tanto parche como se le está poniendo, no queda claro –dice Joan Pons, socio de LinkTax–. La clase media es el motor de la economía, y es evidente que va a salir perjudicada con esta reforma fiscal…”.

“Lo que tiene que hacer el contribuyente es, en la medida de lo posible, ponerse en contacto con su empresa para que le anticipe los dividendos: que se los entregue en este 2014”, recomienda Llorenç Maristany, secretario general de la Asociación Española de Asesores Fiscales para Catalunya (AEDAF).

Lo que pasa es que muy pocos inversores están en condiciones de reclamarle algo así a la empresa en la que invirtieron. Es decir, que la propuesta de los analistas corre el riesgo de caer en un saco roto. Sin embargo, varias de esas grandes empresas –algunas del Ibex– ya han captado el mensaje, de manera que han sido ellas mismas las que empiezan a ponerse en movimiento.

Iberdrola, por ejemplo, ya ha confirmado que va a anticipar a este año el pago del primero de sus dividendos del año próximo: lo entregará el 19 de diciembre, a 0,125 euros por títulos, y lo hará en formato scrip (es decir, que el inversor podrá elegir si lo recibe en acciones o en metálico). Fuentes de la compañía han admitido que la línea argumental es puramente clientelista: “la fiscalidad para el accionista es más beneficiosa en diciembre que en el mes de enero”, han dicho.

Y otras, como Repsol, podrían anunciar la misma medida en las próximas semanas. Los analistas prevén que la empresa que preside Antonio Brufau reparta un dividendo de 0,50 euros por acción el próximo 29 de diciembre (y no en la fecha que todavía está prevista, el 2 de enero), algo que de momento no se ha confirmado. Por ahora, Endesa, BBVA, Gas Natural, Red Eléctrica o Técnicas Reunidas tienen previsto mantener su dividendo para el primer mes del año próximo.

¿Nueva era en sucesiones?

Publicado en LA VANGUARDIA el 24/09/2014 (pulsa aquí para leerlo en edición digital)

España, igual que la mayoría de los estados del mundo, tiene una carta de impuestos directos en la que la tributación final del contribuyente viene modulada por una serie de elementos. La toma en consideración de las circunstancias personales, en impuestos como el IRPF, son un buen ejemplo de ello, como también lo es el lugar de residencia o el lugar dónde se localicen las inversiones.

El objetivo final de estas diferencias es ajustar al máximo la capacidad contributiva del que paga con lo que este finalmente paga. De hecho, la propia normativa europea considera discriminatorio tratar de manera diferente situaciones similares, o de manera igual situaciones diferentes, pero hay que demostrarlo.

En el impuesto sobre sucesiones y donaciones (ISD) se trataba de justificar el porqué los herederos o donatarios no residentes no pueden aplicar las ventajas fiscales a las que sí pueden acceder los residentes (en particular las implementadas por las comunidades autónomas).

En definitiva, se trataba de justificar por qué a la muerte del padre, el hijo que había marchado al extranjero tenía que pagar más que el hijo que se había quedado… y España ha podido justificarlo. Por ello, estos días vio la luz la sentencia del TJUE que probablemente revolucionará el panorama del ISD en España.

¿Consecuencias de esta sentencia? Abre la puerta aque aquellos contribuyentes no residentes en el Estado español (pero residentes en la UE) que hayan pagado ISD como no residentes puedan solicitar, si el ejercicio no está prescrito, la devolución de aquello que hayan pagado de más. ¿Cuánto de más? Pues de más, respecto de aquello que hubieran pagado si hubieran calculado la cuota aplicando la normativa de donde el difunto residiera, o de donde el donante tuviera localizados los inmuebles ahora transmitidos entre otros.

Abre también la puerta, en los ejercicios prescritos, a reclamar responsabilidad patrimonial al Estado español por haber exigido este impuesto, de acuerdo con normas tributarias no conformes a la normativa europea… y no acaba aquí.

Puede que otra consecuencia sea la activación de la reforma del ISD que parecía olvidada en este proceso de reforma tributaria… y tanto si existe esta reforma como si no, tampoco nos debe extrañar que, ante un escenario de discriminaciones en el ISD entre contribuyentes de diferentes comunidades, los contribuyentes de las más perjudicadas empiecen a preguntarse por qué tienen ellos que pagar más, y a solicitar la devolución de ingresos indebidos cuando se haya vulnerado su libertad de circulación dentro del estado español. Al fin y al cabo, este principio de la normativa europea también está reconocido en la Constitución.

La polémica está servida.

Llorenç Maristany i Badell

Actividad económica en las comunidades de bienes

La Dirección General de Tributos entiende que la comunidad de propietarios que se dedique al arrendamiento de inmuebles deberá contratar a un tercero ajeno a la comunidad si quiere cumplir con los requisitos del artículo 27.2 LIRPF (CV 2417-13, de 18 de julio).

Nos recuerda la administración que

“Dado el incumplimiento de los referidos requisitos en el caso consultado, resulta necesario entrar a analizar si se entendería cumplido el requisito relativo a la persona contratada, en caso de que dicha persona fuera uno de los comuneros. No obstante, a efectos meramente aclaratorios, debe indicarse que el segundo de los requisitos exigidos; que el arrendador tenga, al menos, una persona empleada con contrato laboral y a jornada completa, sólo se entenderá cumplido si dicho contrato es calificado como laboral por la normativa laboral vigente, cuestión ajena al ámbito tributario, y es a jornada completa.

No obstante, en cualquier caso dicho requisito implica que el arrendador -o los arrendadores copropietarios de los inmuebles, en caso de existencia de una comunidad de bienes- utilicen, al menos, una persona empleada con contrato laboral y a jornada completa en la gestión de la actividad, sin que pueda entenderse cumplido por las tareas de gestión realizadas por ellos mismos; por lo que dicho requisito no podría entenderse cumplido en el caso de que no se contrate a un tercero para la gestión de la actividad de arrendamiento por ser suficiente con la realizada por los propios comuneros”

No parece lógico que uno de los comuneros no pueda contratarse a jornada completa y en régimen de relación laboral por la propia comunidad de bienes a la que pertenece, sólo por ser miembro de la comunidad e independientemente del porcentaje de participación que tenga. Sin embargo la Administración Tributaria lo ve claro.

EL MODEL 340, NOMÉS PELS INSCRITS AL REDEME

Segons les noves redaccions previstes pel Reial Decret 1065/2007 i l’Ordre EHA/3787/2008, l’obligació de presentar el model 340 – declaració informativa amb el contingut dels llibres registre d’IVA – no es farà extensible a totes les societats a partir de 2014, com estava establert segons la normativa actual.

Això és així conforme determinen el Projecte de Reial Decret pel qual es modifiquen diversos reglaments, entre els quals hi ha el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, i el Projecte d’Ordre per la qual es modifiquen diverses Ordres, entre les que es troba la EHA/3787/2008.

Per tant, si finalment s’acaben aprovant aquests projectes (no hi ha motius per pensar que no s’hagin d’aprovar), a partir de 2014 seguirem exactament igual que fins ara, és a dir, només hauran de presentar el model 340 els inscrits al REDEME.

A continuació us deixem la redacció actual, i la prevista als projectes, dels diversos articles afectats:

Redacció actual del Reial Decret 1065/2007

Artículo 36 Obligación de informar sobre operaciones incluidas en los libros registro

1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 29.2.f) de la LGT, los obligados tributarios que deban presentar autoliquidaciones o declaraciones correspondientes al IS, al IVA o al IGIC por medios telemáticos, estarán obligados a presentar una declaración informativa con el contenido de los libros registro a que se refiere el artículo 62.1 del RIVA, y el artículo 30.1 del Decreto 182/1992 […]

Disposición transitoria tercera Obligaciones de información de carácter general

2. La obligación de informar sobre las operaciones incluidas en los libros registro a que se refiere el artículo 36 de este reglamento, será exigible desde el 1 de enero de 2009 únicamente para aquellos sujetos pasivos del IVA inscritos en el registro de devolución mensual y para aquellos sujetos pasivos del Impuesto General Indirecto Canario inscritos en el registro de devolución mensual. Para los restantes obligados tributarios, el cumplimiento de esta obligación será exigible por primera vez para la información a suministrar correspondiente al año 2014, de acuerdo con la forma, plazos y demás condiciones para el cumplimiento de la misma que establezca el Ministro de Economía y Hacienda.

Redacció segons el projecte

Modificación Once Proyecto de Real Decreto. Se modifican el apartado 1 y el párrafo d) del apartado 2 del artículo 36 del Reglamento General de las actuaciones y los procedimientos de gestión e inspección tributaria y de desarrollo de las normas comunes de los procedimientos de aplicación de los tributos, que quedan redactados, respectivamente, de la siguiente forma:

 “1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 29.2.f) de la LGT, los sujetos pasivos del IVA inscritos en el registro de devolución mensual […], y los sujetos pasivos del IGIC inscritos en el registro de devolución mensual […] estarán obligados a presentar una declaración informativa con el contenido de los libros registro a que se refieren los artículos 62.1 y 30.1 del Decreto citado.”

I el mateix projecte diu el següent en relació amb aquest article:

“En concordancia con dicha medida se considera tácitamente derogada la disposición transitoria tercera.2 del Reglamento de Aplicación de los Tributos que posponía la entrada en vigor de dicha obligación para determinados obligados, puesto que los mismos, no inscritos en el registro de devolución mensual, ya no estarán obligados a dicha obligación de información dada la modificación normativa operada”

Redacció actual de l’Ordre EHA/3787/2008 d’aprovació del model 340

Artículo 3. Obligados a presentar el modelo 340.

Deberán presentar el modelo 340 de Declaración informativa de operaciones incluidas en los libros registro, los obligados tributarios que deban presentar autoliquidaciones o declaraciones correspondientes al Impuesto sobre Sociedades, al Impuesto sobre el Valor Añadido o al Impuesto General Indirecto Canario por medios telemáticos, y que a su vez opten por el sistema de devolución mensual […].

 Redacció segons el projecte d’Ordre

Artículo 3. Obligados a presentar el modelo 340.

Deberán presentar el modelo 340 de Declaración informativa de operaciones incluidas en los libros registros, los sujetos pasivos del Impuesto sobre el Valor Añadido inscritos en el registro de devolución mensual […], y los sujetos pasivos del Impuesto General Indirecto Canario inscritos en el registro de devolución mensual […].

Projecte Reial Decret en PDF

Projecte d’Ordre en PDF

Avantprojecte de Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització

Al Consell de Ministres celebrat ahir 24 de maig de 2013, es va aprovar l’Avantprojecte de Llei de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització.

Les principals mesures d’aquest avantprojecte en matèria fiscal són les següents:

IVA per criteri de caixa

Per pal·liar els problemes de liquiditat i d’accés al crèdit de les empreses, es crearà, en l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit, un règim especial del criteri de caixa, d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2014.

Segons el criteri de caixa, l’IVA repercutit a les vendes serà exigible en el moment en que es rebi el pagament de la factura, però el dret a deducció de l’IVA suportat també quedarà ajornat al moment en que s’efectuï el pagament al proveïdor.

Els clients i proveïdors del subjecte passiu acollit a aquest nou règim també hauran d’utilitzar el criteri de caixa per les operacions realitzades amb aquest.

A més, l’avantatge estarà subjecte a limitacions temporals, ja que els empresaris hauran d’ingressar l’IVA de cada any (fins a 31/12) encara que no l’hagin cobrat.

Aquest règim serà voluntari i s’hi podran acollir els subjectes passius d’IVA amb un volum d’operacions inferior als 2 milions d’euros.

Deducció per reinversió de beneficis

Les empreses amb un volum de negoci inferior a 10 milions d’euros, les de nova creació i les que formin part d’un grup de societats més gran, es podran deduir fins a un 10 % dels beneficis obtinguts en el període impositiu que es reinverteixin en l’activitat econòmica.

Aquests beneficis s’hauran d’invertir en elements nous d’immobilitzat material o en operacions immobiliàries. El termini per realitzar la inversió serà des de l’inici de l’any fiscal en que s’obtinguin els beneficis fins al final del segon any posterior.

Deducció per R+D

Es permetrà, sota condicions, que les deduccions per R+D es puguin aplicar sense límit a la quota íntegra de l’Impost sobre Societats. A més, si s’escau, es procedirà a l’abonament de la deducció per R + D, amb un límit màxim conjunt de 3 milions d’euros anuals, si bé amb una taxa de descompte respecte a l’import inicialment previst de la deducció, sempre que es mantinguin les activitats de R+D i l’ocupació.

Incentius fiscals per a la cessió d’actius intangibles (“Patent Box”)

Es pretén que l’incentiu recaigui sobre la renda neta derivada de l’actiu cedit i no sobre els ingressos procedents del mateix com fins ara. No s’ha concretat en què consistirà aquesta modificació.

Incentius fiscals als inversors de proximitat

Amb l’objecte d’afavorir la captació per empreses, de nova o recent creació, de fons propis procedents de contribuents que, a més del capital financer, aportin els seus coneixements empresarials o professionals adequats per al desenvolupament de la societat en què inverteixen (inversors de proximitat) o d’aquells que només estiguin interessats en aportar capital, s’estableix un doble incentiu fiscal a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques:

  • Deducció del 20 % de la quota estatal a l’IRPF de la inversió realitzada en entrar a la societat. La base màxima de la deducció serà de 20.000 euros anuals.
  • Exempció total de la plusvàlua en sortir de la societat, sempre que es reinverteixi en una altra entitat de nova o recent creació.