Sobre l’obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger

El 31 d’octubre, tal com us vam explicar a aquesta notícia, va entrar en vigor la Llei 7/2012 de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, que incloïa, entre d’altres novetats, l’Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger, com a disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, General Tributària.
.
Aquesta disposició de la LGT s’ha vist desenvolupada pel Reial Decret 1558/2012, que va ser publicat al BOE el passat dissabte 24 de novembre i entrarà en vigor, en la part referent a aquesta obligació, l’1 de gener de 2013.
.
Un cop conegut el desenvolupament normatiu d’aquesta nova obligació d’informació, i a falta de publicació de l’ordre ministerial que aprovi el model en què s’ha de dur a terme la mateixa, passem a analitzar les seves principals característiques:

1. Regulació.
.
  • Llei 58/2003, General Tributària.
    • Disposició addicional divuitena. Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger.
  • Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.
    • Article 42 bis. Obligació d’informar sobre comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
    • Article 42 ter. Obligació d’informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l’estranger.
    • Article 54 bis. Obligació d’informar sobre béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger.
2. Informació a subministrar.
.
La informació a subministrar es divideix en 3 blocs: Comptes; Valors, drets, assegurances i rendes, i Immobles.
.
  • Informació sobre comptes a l’estranger: comptes corrents, d’estalvi, imposicions a termini, comptes de crèdit i qualssevol altres comptes o dipòsits dineraris amb independència de la modalitat o denominació que adoptin, encara que no existeixi retribució.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. La raó social o denominació completa de l’entitat bancària o de crèdit així com el seu domicili.
  2. La identificació completa dels comptes.
  3. La data d’obertura o cancel·lació, o, si s’escau, les dates de concessió i revocació de l’autorització.
  4. Els saldos dels comptes a 31 de desembre i el saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre de l’any.

  • Informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l’estranger:
  1. Els valors o drets representatius de la participació en qualsevol tipus d’entitat jurídica.
  2. Els valors representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
  3. Els valors aportats per a la seva gestió o administració a qualsevol instrument jurídic, incloent fideïcomisos i «trusts» o masses patrimonials que, no obstant no tenir personalitat jurídica, puguin actuar en el tràfic econòmic.
  4. Les accions i participacions en el capital social o fons patrimonial d’institucions d’inversió col·lectiva.
  5. Les assegurances de vida o invalidesa de les que resultin prenedors a 31 de desembre.
  6. Les rendes temporals o vitalícies de les que siguin beneficiaris a 31 de desembre.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. Raó social o denominació completa de l’entitat jurídica, del tercer cessionari, de la institució d’inversió col·lectiva, de l’entitat asseguradora o identificació de l’instrument o relació jurídica, segons correspongui, així com el seu domicili.
  2. Saldo, valor liquidatiu, de rescat o de capitalització, segons correspongui, a 31 de desembre dels valors, assegurances i rendes anteriorment relacionats, incloent número, classe i compartiment, així com el seu valor.
  • Informació sobre immobles i drets sobre immobles a l’estranger.
La declaració informativa haurà de contenir les dades següents:
.
  1. Identificació de l’immoble amb especificació de la seva tipologia.
  2. Situació de l’immoble: país, localitat, carrer i número.
  3. Data d’adquisició.
  4. Valor d’adquisició. En cas de contractes de multipropietat o fórmules similars, així com en cas de drets reals d’ús o gaudi i nua propietat, valor a 31 de desembre.

3. Subjectes obligats a informar.
.
Les persones físiques i jurídiques residents,
.
els establiments permanents de persones o entitats no residents,
.
les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat jurídica, que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició,
.
respecte dels béns i drets citats a l’apartat anterior dels que resultin titulars, titulars reals, representants, autoritzats, beneficiaris, etc. que estiguin situats a l’estranger a 31 de desembre de cada any.
Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars o titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i ja no ho siguin a 31 de desembre. En aquest supòsit, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en què van deixar de tenir aquesta condició (en el cas d’immobles, valor de transmissió i la seva data).

4. Excepcions a l’obligació d’informació.
.
L’obligació d’informació no serà exigible en els supòsits següents:
.
  • Quan l’obligat sigui:
    • Una de les entitats de l’article 9.1 de la Llei de l’Impost sobre Societats (Estat, CC.AA., entitats locals, Banc d’Espanya, organismes públics en general, etc.).
    • Una persona jurídica o entitat resident o un establiment permanent a Espanya de no residents, que tinguin registrats a la seva comptabilitat de forma individualitzada i prou detallada dels béns i drets sobre els quals recau l’obligació d’informació.
    • Una persona física residents en territori espanyol que desenvolupi una activitat econòmica i porti la comptabilitat d’acord amb el que disposa el Codi de Comerç, i aquests béns estiguin registrats comptablement de forma individualitzada i prou identificats (aquest apartat només és d’aplicació en el cas de l’obligació d’informació sobre comptes i immobles, no sobre la referent a valors, drets, assegurances i rendes).
    • Una persona física, jurídica o una altra entitat resident, però únicament respecte dels comptes oberts a l’estranger en entitats de crèdit domiciliades a Espanya, que hagin de ser objecte de declaració per aquestes entitats, sempre que hagin pogut ser declarats d’acord amb la normativa del país on estigui situat el compte.
  • En funció del valor del béns:
    • En el cas dels comptes, quan ni els saldos a 31 de desembre, ni els saldos mitjans de l’últim trimestre, superin conjuntament (és a dir, per a la totalitat de comptes sobre les quals recau l’obligació d’informar), els 50.000 euros.
    • En el cas dels valors, drets, assegurances i rendes, quan els seus valors (saldos, valors liquidatius, de rescat o de capitalització, segons correspongui) no superin, conjuntament, els 50.000 euros.
    • En el cas dels immobles, quan els valors no superin conjuntament els 50.000 euros.
En cas de superar qualsevol dels esmentats límits conjunts, s’ha d’informar sobre la totalitat dels béns inclosos en el bloc d’informació que correspongui.
.
És a dir, posseir un immoble a l’estranger amb valor d’adquisició superior als 50.000 euros, implicarà que s’ha d’informar sobre tots els immobles o drets sobre immobles que es posseeixin, però aquest fet no provocarà l’obligació d’informació sobre els valors, que dependrà del seu valor conjunt a 31 de desembre.
.
  • Un cop presentada la declaració en un any determinat, només serà obligatòria als anys successius quan qualsevol dels saldos conjunts anteriors hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros, respecte dels saldos que apareguessin a l’última declaració presentada.
En tot cas serà obligatòria la presentació de la declaració per als qui hagin estat titulars reals dels béns i drets en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i a 31 de desembre la seva titularitat s’hagi extingit, però només respecte d’aquests béns en concret.

5. Valoracions.
.
Les valoracions a què hem fet referència als diferents apartats s’han de calcular d’acord amb les regles que estableix la Llei 19/1991, de l’Impost sobre el Patrimoni.

6. Període i termini per informar.
.
La declaració informativa tindrà una periodicitat anual, i s’haurà de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell a què es refereixi la informació a subministrar.
.
Com comentàvem a l’inici, estem a l’espera de l’ordre ministerial que aprovi el model de declaració.

7. Règim de sancions.
.
Constitueix infracció molt greu no presentar en termini i forma aquesta declaració informativa, sancionada amb multes pecuniàries de 5.000 euros per dada o conjunt de dades referides a un mateix element, amb un mínim de 10.000 euros, en cas de no informar o fer-ho de forma incompleta, i de 100 euros per dada o conjunt de dades referides a un mateix element, amb un mínim de 1.500 euros, en cas de presentar la informació fora de termini sense requeriment previ.
.
A aquests efectes, la normativa ens especifica alguns casos que constitueixen diferents dades o conjunts de dades. Bàsicament, té la consideració de dada cadascuna de les informacions exigides, tot i que es refereixin a un mateix bé.
.
Per exemple, en el cas dels valors, té la consideració de dada cadascuna de les informacions exigides (saldo, número, classe, valor …), per cada classe d’acció o participació.
.

Los comentarios están cerrados.