Sobre la retribució dels administradors i els socis professionals

Davant la incertesa creada pels recents pronunciaments realitzats pels tribunals respecte de les conseqüències fiscals derivades de les retribucions que reben tant els socis per l’exercici del càrrec d’administrador com els socis professionals per la realització de treballs per a la seva empresa, a continuació intentem aclarir la situació d’aquestes dues retribucions:

.

SOBRE LA RETRIBUCIÓ COM ADMINISTRADOR

Segons els recents criteris de l’Administració en relació amb les retribucions dels administradors de societats, si aquest càrrec és gratuït segons estatuts, tota retribució percebuda per l’administrador es considerarà una liberalitat en el sentit de l’article 14.1.e del Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats (TRLIS).

Aquests criteris han estat recollits recentment, entre d’altres, per la consulta vinculant V0879-12 de la Direcció General de Tributs i per la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT, així com per diverses sentències (valgui mencionar per totes la sentència de l’Audiència Nacional d’1 de març de 2012, recurs 202/2009), que remeten a les sentències del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 2008, recursos de cassació 2578/2004 i 3991/2004.

Per tant, si els estatuts no ho preveuen expressament, tot i que la retribució hagi estat fixada per la Junta General, aquesta serà fiscalment no deduïble a efectes de l’Impost sobre Societats.

L’article 217.1 del text refós de la Llei de Societats de Capital (LSC) estableix que el càrrec d’administrador és gratuït llevat que els estatuts estableixin expressament el contrari. És a dir, en cas que els estatuts expressin que el càrrec d’administrador és gratuït o no estableixin res, per resoldre la qüestió sobre la deduïbilitat a l’Impost sobre Societats, serà necessari modificar els estatuts determinant el caràcter retribuït del càrrec.

A més, seguint el criteri establert pel Tribunal Suprem, s’exclou l’existència del doble vincle: el soci-administrador només pot actuar com a administrador, i no com a personal d’alta direcció. Per tant, en els casos en què el soci és administrador i director general (o director executiu, gerent, etc.) de la societat, les funcions de gerència queden absorbides per les d’administrador, de manera que la retenció aplicable ha de ser la corresponent als administradors, fixada a l’article 101.2 i al quart punt de la disposició addicional 35 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, és a dir, el 42 per cent.

Davant aquesta situació i amb l’objectiu d’obtenir la màxima seguretat jurídica per evitar possibles sancions tributàries, recomanem dur a terme l’aplicació dels nous criteris mitjançant els dos passos següents:

  • En primer lloc, modificar els estatuts de la societat per incloure la retribució de l’administrador.
  • En segon lloc i si escau, adequar la retenció d’aquesta retribució.

.

SOBRE LA RETRIBUCIÓ DELS SOCIS PROFESSIONALS

Sobre la retribució que perceben els socis professionals per la prestació de serveis que realitzin a la seva societat, la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT analitza els criteris que determinaran la qualificació de la mateixa com a renda del treball o rendiment d’activitat econòmica.

Bàsicament, per a la qualificació de la retribució com a rendiment d’activitat econòmica són necessaris dos requisits essencials:

  1. L’ordenació per compte propi
  2. L’existència de mitjans de producció en seu del soci

Per a l’Administració, la condició de soci amb participació superior al 50% es considera un indici significatiu de la inexistència de les notes de dependència i alienitat, i per tant, un indici de l’ordenació per compte propi (aquesta interpretació es basa en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27 de febrer de 2004, així com en les consultes vinculants a la DGT V0179-09 i V1492-08).

A més, entén l’Administració que pels professionals el mitjà de producció més important és la seva pròpia capacitació professional, de manera que en aquests casos sempre hi haurà mitjans de producció en seu del soci.

En conseqüència, en aquests casos la retribució percebuda pels socis professionals s’ha de qualificar com a rendiment d’activitat econòmica i no com a rendiment del treball.

Davant aquesta interpretació i per intentar evitar futurs conflictes amb l’AEAT, recomanem als socis professionals amb participació igual o superior al 50 % a societats professionals donar-se d’alta d’una activitat econòmica i procedir a facturar els seus serveis amb IVA a les seves societats, així com l’aplicació del tipus de retenció corresponent als professionals a les seves retribucions.

Es important recordar que l’esmentat canvi interpretatiu, es troba recollit a la Nota Informativa 1/2012 del Departament de Gestió l’AEAT. Aquesta nota no té rang normatiu, ni tan sols arriba al rang de les circulars o instruccions que obliguen els òrgans administratius, i per tant de cap manera obliga els contribuents, però mostra el possible criteri a aplicar per part de l’Agència Tributària en properes actuacions administratives.

 .

Per últim, és important mencionar la conveniència de dur a terme una anàlisi individualitzada de la situació concreta dels socis i la societat abans de prendre cap decisió.

Los comentarios están cerrados.