Una de les mesures més importants de les incloses al Projecte de Llei de Mesures Tributàries és, sens dubte, l’actualització de balanços, que torna 17 anys després de la darrera (Reial decret llei 7/1996).
Les principals característiques d’aquesta actualització son les següents :
Qui?
Es permetrà l’actualització de balanços per als subjectes passius de l’Impost sobre Societats, els contribuents de l’IRPF que realitzin activitats econòmiques i els contribuents de l’IRNR que disposin d’establiment permanent (EP) a Espanya.
Què?
Serà objecte d’aquesta actualització tant l’immobilitzat material com les inversions immobiliàries (situades a Espanya i fora). En el cas dels EP, els elements actualitzables hauran d’estar afectes a aquests.
L’actualització s’aplicarà a tots els elements i les seves amortitzacions, excepte en el cas d’immobles, en què es podrà optar per l’actualització independent. També podran ser objecte d’actualització dels elements adquirits en règim d’arrendament financer, condicionat a l’exercici de l’opció de compra.
L’actualització s’aplicarà sobre les dades incloses al primer balanç que es tanqui després de l’entrada en vigor de la norma. En el cas de persones físiques, sobre les dades dels llibres registres a 31 de desembre de 2012.
No podrà realitzar-se la incorporació d’elements no registrats a la comptabilitat ni l’eliminació de passius inexistents que constin a la comptabilitat.
Quan?
Entre la data de tancament del primer balanç que es tanqui després de l’entrada en vigor de la norma i el dia en què s’acabi el termini per a l’aprovació d’aquest balanç.
En el cas de persones físiques, entre el 31 de desembre de 2012 i la data de finalització del termini per presentar la declaració de l’IRPF 2012 (és a dir, juny/juliol de 2013).
Com?
Sobre el preu d’adquisició o cost de producció o cost de les millores, i sobre les amortitzacions que van ser fiscalment deduïbles, s’aplicaran uns coeficients en funció de l’any de les mateixes. Aquests coeficients s’establiran reglamentàriament.
La diferència entre les quantitats anteriors (preu d’adquisició actualitzat – amortitzacions actualitzades) es minorarà en el valor net comptable de l’element, i es multiplicarà per un coeficient conegut com “coeficient K”:
Al numerador: el patrimoni net.
Al denominador: el patrimoni net més el passiu total menys els drets de crèdit i la tresoreria.
Les magnituds a considerar per al càlcul d’aquest coeficient són les hagudes durant el temps de tinença de l’element o als últims 5 exercicis, si aquest termini és inferior. Aquest coeficient no s’aplicarà quan sigui superior a 0,4, ni en el cas de contribuents de l’IRPF.
Si s’escau, al resultat d’aquestes operacions se li restarà l’increment de valor derivat de l’última actualització de balanços (Reial decret llei 7/1996).
L’import d’aquesta revaloració es portarà a un nou compte anomenat “reserva de revaloració”, part dels fons propis. En cas de contribuents de l’IRPF es comptabilitzarà al llibre registre de béns d’inversió.
La suma del valor comptable abans de l’actualització i l’import de la revaloració donarà com a resultat el nou valor de l’element. Aquest valor no pot excedir del valor de mercat.
El nou valor s’amortitzarà a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir d’1 de gener de 2015.
Per quant?
Per poder aplicar aquesta actualització s’haurà de pagar un gravamen únic del 5% sobre el saldo del citat compte “reserva de revaloració”. Aquest import no tindrà la consideració de quota ni de despesa fiscalment deduïble a l’impost corresponent (IS, IRPF o IRNR).
S’entén realitzat el fet imposable quan s’aprovi el balanç actualitzat.
El tribut és exigible el dia en que es presenti la declaració relativa al període al qual correspongui el balanç actualitzat i s’ingressarà conjuntament amb l’IS, IRPF o IRNR, segons correspongui.
La declaració ha de contenir el balanç en què consti l’operació d’actualització. La presentació fora de termini de la mateixa invalidarà l’actualització realitzada.
I després?
El saldo del compte “reserva de revalorització” no s’integrarà a la base imposable de l’impost corresponent (IS, IRPF o IRNR).
L’Administració disposa de 3 anys per comprovar i acceptar el saldo d’aquest nou compte, a comptar des de la presentació de la declaració que inclogui el balanç actualitzat.
En cas de minoració del saldo a conseqüència de la comprovació, es retornarà l’excés d’import del gravamen satisfet.
Un cop acceptat aquest saldo o transcorregut el termini de 3 anys, el saldo passarà a ser disponible i es podrà destinar a l’eliminació de resultats negatius, a l’ampliació de capital o a augmentar les reserves disponibles (aquesta última opció només es podrà utilitzar transcorreguts 10 anys des de la data de tancament del balanç d’actualització).
Aquestes reserves donen dret a aplicar la deducció de l’article 30 del TRLIS (deducció per doble imposició de dividends) i l’exempció de l’article 7.y de la LIRPF (1.500 € de dividends)
La utilització del saldo per altres finalitats diferents de les esmentades determinarà la integració d’aquest a la base imposable de l’impost corresponent (IS, IRPF o IRNR) de l’any en què s’utilitzi, no podent ser compensat amb bases imposables negatives.
En cas de generar pèrdues en la transmissió posterior de l’element actualitzat, l’import de les mateixes minoraran el saldo del compte “reserva de revaloració” en la part que correspongui a l’element.
