Responsabilitat tributària dels administradors d’entitats liquidades

Fins fa uns mesos, les entitats amb problemes econòmics greus que tenien deutes amb la Hisenda Pública, habitualment portaven a terme l’actuació en frau consistent en repartir el patrimoni als socis abans de realitzar la liquidació de l’entitat, obtenint així, a la posterior liquidació formal, unes quotes de liquidació molt reduïdes.
D’aquesta manera el deute amb la Hisenda Pública no podia ser satisfet i, d’acord amb l’anterior redacció de l’article 40.1 de la Llei General Tributària, els administradors només quedaven obligats solidàriament al pagament d’aquest deute fins al límit de la quota de liquidació que els hagués correspost (és a dir, poc o menys).

Actualment, després de l’entrada en vigor de la Llei 7/2012, aquesta pràctica ja no pot ser duta a terme amb el mateix èxit, ja que s’ha vist modificat el límit d’aquesta responsabilitat, passant de respondre com a màxim per la quota de liquidació a respondre per aquesta quota més les percepcions patrimonials rebudes als dos anys anteriors a la dissolució, que minorin el patrimoni social.

Per tant, amb la nova redacció de l’article 40 s’augmenten les possibilitats d’Hisenda d’aconseguir cobrar, i s’evita el buidament patrimonial de les entitats que hagin de ser liquidades.

O almenys s’aconsegueix durant els dos anys anteriors a la dissolució. I és que feta la llei, feta la trampa.