El asesor fiscal – La Vanguardia 12/06/2014

Publicado en LA VANGUARDIA el 12/06/2014 (pulsa aquí para leerlo en edición digital)

No sabemos qué opinará el lector de este artículo sobre los asesores fiscales pero lo cierto es que, a menudo, en medios de comunicación y en conversaciones informales, se nos ve como a los alquimistas de la legislación tributaria: aquellos que podemos hacer disminuir y en algunos casos hasta eliminar la tributación de una operación, como si de magia se tratase… y todo esto dicho, de la forma más correcta que se nos ocurre.

Después de casi ya tres años habiendo intervenido en muchas conversaciones con y sobre asesores fiscales nos gustaría darles nuestra opinión sobre lo que a nuestro entender representa esta profesión y qué relación tiene con todo esto la AEDAF.

Lo cierto es que, en la mayoría de los casos, la realidad es bastante diferente. Aquello que a alguien puede parecerle muy y muy fácil; interpretar correctamente una normativa complicada, encontrar la sentencia o la resolución idónea, aconsejar una u otra operación, en realidad sólo puede venir de horas, horas y más horas de estudio, peleándonos en un entorno a menudo poco claro, en el que además conviven diferentes soberanías tributarias.

No nos pasamos pues los días rodeados de grandes corporaciones o de famosos que ganan centenares de millones de euros… y por supuesto que, no nos pasamos el día ayudando a cometer fraudes fiscales ni nada por el estilo…

… y aun así, nuestro trabajo es de excepcional importancia para la economía. En un entorno normativamente complicado, ayudamos al contribuyente a cumplir de la forma más óptima con la legislación tributaria y, a ahorrarse así, conflictos posteriores con la administración.

Para hacerlo con todas las garantías nos vemos obligados a reciclarnos continuamente y aquí es dónde la AEDAF juega un papel fundamental en el apoyo al ejercicio de nuestra profesión.

Nuestra actividad más conocida es la reunión de cada lunes por la tarde que tiene lugar en nuestra sede. En ella los asociados, abogados y economistas, especialistas ya sea en planificación y asesoramiento o bien en procedimiento tributario, nos reunimos para debatir sobre novedades legislativas, sobre cuestiones de difícil interpretación así como para comentar los últimos pronunciamientos de la administración y de los diferentes tribunales.

Pero con esto no hay suficiente. También tenemos los diversos grupos de trabajo, que fomentan la relación entre profesionales que se especializan en una materia concreta. Ellos investigan y comparten con el resto de asociados su trabajo porque saben que, el resto, investiga y comparte también con ellos el suyo. Quid pro quo en estado puro.

… pero continúa sin haber suficiente. Programas de reciclaje, de fiscalidad avanzada, cursos, jornadas de trabajo, etc., etc.,

Y, finalmente, documentos, trabajos, notas técnicas y publicaciones varias que garantizan que nuestro asociado esté puntualmente al día de todo lo que pasa en cuestión de impuestos.

En definitiva, como puede verse, la formación continuada es uno de nuestros pilares.

Además, la AEDAF es nexo de unión con otras asociaciones, colegios y corporaciones profesionales, es punto de encuentro con el poder ejecutivo, legislativo y judicial y recoge también los anhelos y aspiraciones de mejora de la sociedad civil y empresarial.

Y por supuesto tiene que haber también un espacio para el ocio. ¿Es importante eso para nuestra profesión? Fundamental. Muchas de las colaboraciones entre despachos han empezado, al fin y al cabo, detrás de las complicidades que a menudo generan unas buenas risas.

Así pues, porque lo conocemos, nos gustaría que, la próxima vez que pensasen en qué es un asesor fiscal vieran que, es todo esto y más… y que la AEDAF, como asociación de asesores fiscales, le ayuda a que, en este camino lleno de sorpresas, nunca camine solo.

Los miembros del ejecutivo de la Delegación Catalana de la AEDAF:

Llorenç Maristany i Badell

Pere Cuch i Arguimbau

Gabriel Segura Cros

Zyncro entrevista a Llorenç Maristany

En una compañía que opera dentro de un sector profesional muy tradicional como el vuestro ¿cómo surge la necesidad que os lleva a plantearos el uso de una Red Social Corporativa?

Pues la necesidad surgió de una manera un poco tonta, a raíz de un problema de acceso remoto a nuestro servidor. Efectivamente, el sector del asesoramiento fiscal es muy tradicional y manejamos información muy sensible. Teníamos miedo de que abrir el acceso a nuestro servidor desde el exterior pudiera comprometer la información de nuestros clientes pero al mismo tiempo necesitábamos que tanto nosotros como nuestros clientes y colaboradores pudieran acceder a algunos de los datos contenidos allí. Necesitábamos resolver estaba cuestión y estaba claro que el camino no era ponernos a estudiar cuál era el mejor antivirus o el mejor FireWall para protegernos de visitas inesperadas.

Un día, en una conferencia, oímos hablar de la nube. Nos enteramos de que había unos señores que invertían mucho tiempo y dinero en buscar soluciones para que la información pudiera estar almacenada en algún sitio y que el acceso al mismo sólo pudiera tenerlo aquél que tuviera una determinada contraseña. Poco después en otra conferencia oímos hablar de que el correo electrónico tenía los días contados y poco después escuchamos a alguien hablar de Zyncro, lo probamos… y fue amor a primera vista. Empezamos a probar cómo usarlo y automáticamente quedó resuelto nuestro problema de seguridad y acceso a la información. Tuvimos claro desde el principio que Zyncro sabría mejor que nosotros cómo cuidar que nuestros documentos estuvieran seguros y accesibles a todos y, casi sin quererlo, nos vimos dentro de un mundo en el que el correo electrónico daba paso al trabajo en red. Gestionar menos correos significaba más tiempo para otras cosas, más tiempo para vivir mejor. Y eso nos gustó.

Suponemos que analizasteis diferentes soluciones, ¿qué os hizo decidir que Zyncro era la herramienta que mejor respondía a esa necesidad que teníais que cubrir?

No creáis, no analizamos tantas soluciones porque tampoco sabíamos qué era lo que queríamos. Nuestro conocimiento de las Redes Sociales Corporativas era limitado. Tuvimos suerte y nos cruzamos con Zyncro y hemos crecido con esta red. Hemos ido adaptando las funcionalidades que ofrece esta solución a las necesidades específicas de nuestra profesión y, allí donde no llegaba Zyncro, hemos incorporado otras aplicaciones que nos resolvían esos flecos.

Ahora que conocemos bien la herramienta y tenemos la capacidad de compararla con otras vemos que, sin lugar a dudas, Zyncro resuelve nuestras necesidades como despacho profesional y nos aporta funcionalidades en las que nunca hubiéramos pensado pero que nos son muy útiles para dar a nuestro cliente un servicio totalmente diferente y mejor al que puede recibir con los sistemas de trabajo tradicionales.

¿Cuál es la funcionalidad de Zyncro que encontráis más útil para vuestra organización? ¿por qué?

Zyncro nos ha permitido reducir de 100 a menos de 20 el número de correos electrónicos que recibimos cada día. Si consideramos que el tiempo medio que dedicamos para gestionar cada correo electrónico es de 1 minuto, ello significa que cada uno de nosotros ha ganado 80 minutos más de tiempo al día. Sólo por eso ya merecería la pena el cambio.

Más allá de esta gran ventaja, tener una Red Social Corporativa tiene mucho más valor. Con Zyncro, tenemos la tranquilidad de que toda la información y el conocimiento que se produce cada día en el despacho pasa a estar incorporado a esta red y a ser utilizable por todos los miembros de la organización; sabemos que si un día alguien se marcha a otro proyecto todo el conocimiento generado hasta el momento habrá quedado almacenado y se podrá aprovechar; nuestros clientes podrán acceder a su información 24 horas al día 365 días al año; y nuestro equipo sabe que puede entrar a una reunión con tranquilidad ya que, si durante la misma un cliente plantea cuestiones que necesitan ser resueltas (que en otro tiempo hubieran quedado congeladas hasta que las reenviase), cualquier otro compañero verá la pregunta en la red y podrá solucionarla.

¿Cuál ha sido el impacto de implantar una Red Social Corporativa en el día a día de vuestra organización? ¿cuáles son los principales cambios que habéis experimentado?

Dentro del mundo de la asesoría fiscal existen también especialidades. En nuestro despacho, por ejemplo, tenemos especialistas tanto en planificación fiscal como en la relación con la administración y con los tribunales de justicia. Cuando un cliente necesita plantear una cuestión, lo hace en un grupo en el que hay especialistas de ambas disciplinas, de manera que no tiene que saber a quién debe hacer su consulta, sino que simplemente la plantea y ya sabe que el especialista que corresponda se encargará de ella y le dará una respuesta.

Imaginaos la cantidad de errores que evitamos por el hecho de que responda a una consulta alguien no especialista en la materia y la cantidad de tiempo que nos ahorramos en distribuirnos asuntos entre las diferentes áreas del despacho. Además esto aporta a nuestros clientes la seguridad de que su consulta será revisada y resuelta lo antes posible por el profesional mejor cualificado para hacerlo.

Imagina que mañana dejáis de usar Zyncro ¿qué hacéis ahora que ya no podríais hacer?

Zyncro nos ha ayudado a ser un gran despacho sin ser un despacho grande. Si de pronto mañana desapareciera Zyncro, para nosotros sería un golpe muy duro. No nos hemos planteado ese escenario, pero una cosa sí que la tenemos muy clara: volver a gestionar los asuntos de nuestros clientes de la forma tradicional sería, bajo nuestro punto de vista, dar un paso atrás. Es por ello que, sin tener muy claro cuál sería el camino, lo que tenemos muy claro es que no sería el de la vuelta a lo que se ha hecho siempre.

¿Le recomendaríais a empresas de vuestro sector el uso de herramientas como Zyncro?

Por supuesto. Creemos que el futuro de los despachos profesionales pasa por el uso de herramientas como Zyncro de manera que, en breve, veremos que es imprescindible utilizarlas. No tenemos datos para contrastarlo pero creemos que no es muy arriesgado pensar que, a fecha de hoy, las redes sociales han superado con creces al correo electrónico como forma de comunicación, al menos, en el ámbito más informal. ¿Cuánto tardará en materializarse esta tendencia en el ámbito profesional? ¿Cuánto tardará en implementarse dentro del ámbito del asesoramiento fiscal? No lo sabemos, pero llegará.

Incluso a nosotros mismos nos ha cambiado la percepción sobre la forma en la que prestamos nuestros servicios. Los despachos con los que colaboramos han pasado a ser un grupo más de nuestra organización y nos da la sensación de que los tenemos dentro de nuestro despacho cuando, algunos de ellos, están a kilómetros de distancia. Y en lo que respecta a los clientes también ha cambiado la percepción que tienen de nosotros. Han dejado de pensar que somos un servicio externo a su empresa y han empezado a aprovechar las posibilidades que tiene el tener un equipo completo de asesores fiscales en un grupo más de su organización, igual que tienen un departamento de marketing o uno de recursos humanos.

En cualquier caso, para aquellos que sean reticentes a probar esta herramienta les diría que, nuestra experiencia está siendo muy positiva. Es innegable que ha sido un reto tanto para nosotros como para nuestros clientes, proveedores y colaboradores a los que, si me lo permitís, me gustaría agradecer la paciencia que han tenido ante nuestra insistencia para que utilizasen esta herramienta.

El nou formulari ETE


Logo Banc d'Espanya

Com ja us comentàvem fa un any, la circular nº 4/2012 del Banc d’Espanya va modificar les obligacions d’informació per als residents espanyols, ja siguin persones físiques o persones jurídiques, sobre les transaccions econòmiques que es realitzen amb l’exterior, i sobre els saldos d’actius i passius mantinguts amb l’exterior.

Aquesta nova declaració es presenta a través del formulari ETE (Enquestes de Transaccions Exteriors) i durant 2013 ha conviscut i conviu encara amb les anteriors obligacions d’informació (models DD1, DD2, quadres 2A i 2B, etc.) que deixaran d’existir a partir de l’1 de gener del 2014 (més informació sobre aquests altres models, aquí).

Veiem a continuació les característiques més importants del formulari ETE:

Qui el presenta?

Estan obligats a informar al Banc d’Espanya les persones físiques i jurídiques residents a Espanya, amb l’excepció de les entitats financeres, que realitzen transaccions amb no residents o mantinguin actius o passius enfront de l’exterior.

Què es presenta?

D’acord amb la circular 4/2012, la informació es divideix en dos blocs:

  1. Operacions per compte propi amb no residents, sigui quina sigui la seva naturalesa i independentment de com es liquidin, és a dir, bé es liquidin mitjançant transferències exteriors, mitjançant abonaments en comptes bancaris o interempresa, per compensació, o mitjançant efectiu.

  2. Saldos i variacions d’actius o passius enfront l’exterior, sigui quina sigui la forma en què es materialitzin (comptes en entitats bancàries o financeres, comptes interempresa, dipòsits d’efectiu o de valors, participacions en el capital, instruments representatius de deute, instruments financers derivats, immobles, etc.).

La informació concreta que apareix al formulari és la següent:

  1. Valors tant negociables com no negociables.

    • Accions i altres formes de participació en el capital.
    • Valors dipositats en entitats no residents.
    • Emissions a l’exterior.
    • Adquisicions / cessions temporals i préstecs de valors.
  1. Préstecs, crèdits, dipòsits i comptes amb no residents (inclou comptes cash-pooling i interempreses).

  2. Derivats financers.

  3. Operacions comercials, serveis i altres operacions que no quedin incloses en apartats anteriors. Només s’informarà el total meritat i cobrat/pagat en el període, sense incloure informació sobre partides aranzelàries, ni país, ni moneda de contrapartida.

En funció de si la versió a presentar és la normal o la resumida (veurem en el següent punt els requisits per a poder realitzar aquesta versió resumida) els detalls a proporcionar seran uns o altres.

És important esmentar que els imports s’hauran d’informar en euros i, per tant, les transaccions denominades en una altra moneda s’hauran de convertir a euros al canvi oficial de la data en què aquesta transacció s’hagués efectuat. De la mateixa manera, els saldos s’hauran de convertir a euros segons el canvi de l’últim dia hàbil del període.

Quan es presenta?

Pel que fa a la periodicitat i termini de la declaració, trobem les següents possibilitats:

  • Periodicitat mensual, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada mes natural, si els imports de les transaccions durant l’any immediatament anterior, o els saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, resulten iguals o superiors a 300 milions d’euros.

  • Periodicitat trimestral, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada trimestre natural, si els imports de les transaccions durant l’any immediatament anterior, o els saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, resulten iguals o superiors a 100 milions i inferiors a 300 milions d’euros.

  • Periodicitat anual, i no més tard del 20 de gener de l’any següent, si els imports de les transaccions durant l’any immediatament anterior, o els saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, resulten inferiors a 100 milions d’euros.

Quan no se superi el milió d’euros la declaració només s’enviarà al Banc d’Espanya a requeriment exprés d’aquest, en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de la sol·licitud.

La declaració s’ha de presentar amb la periodicitat que correspongui, a partir del moment en què els límits anteriors s’excedeixin. Així, per exemple, podria passar-se de presentar declaració trimestral a presentar declaració mensual durant el mateix any, si es superessin durant l’any els 300 milions d’euros.

Quan els imports de les transaccions durant l’any immediatament anterior, o els saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, resultin inferiors a 50 milions d’euros, la declaració anual es podrà fer de forma RESUMIDA, facilitant molt el seu compliment.

Val la pena destacar que el Banc d’Espanya, si ho considera oportú, pot requerir que s’efectuï la declaració amb una freqüència superior a la que correspondria d’acord amb l’establert anteriorment.

Així mateix podria requerir que la declaració anual es realitzés sense resumir.

Com es presenta?

La presentació de l’ETE s’ha de fer, de forma obligatòria, per via telemàtica. Tant per a persones físiques com per persones jurídiques.

D’acord amb la informació existent fins a la data, aquesta presentació telemàtica només es podrà dur a terme per l’obligat a informar. És a dir, tal com està configurada actualment la plataforma de presentació, no és possible que un tercer presenti l’ETE en representació del declarant, sinó que ha de ser presentat amb el certificat electrònic del propi obligat a informar.

Quines sancions té si no es presenta?

D’entre les infraccions relatives a la presentació d’aquest formulari, recollides a la Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre el règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior i sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals, destaquem les següents:

Infraccions greus

Són infraccions greus la manca de declaració i la falta de veracitat (omissió o inexactitud de dades) de les declaracions d’operacions de quantia superior a 6.000.000 euros.

La sanció prevista per a aquestes infraccions és una multa, que podrà ascendir fins al 50 % de la quantia i mai serà inferior a 6.000 €, i una amonestació pública o privada.

Infraccions lleus

Són infraccions lleus la manca de declaració i la falta de veracitat (omissió o inexactitud de dades) de les declaracions d’operacions de quantia inferior a 6.000.000 euros, i les declaracions realitzades fora de termini. Aquestes infraccions prescriuen a l’any de ser comeses.

Les sancions en aquests casos són:

  • Per l’absència de declaracions, multa, que pot arribar fins al 25 % de la quantia, mai inferior a 3.000 €, i amonestació privada.

  • Per a la presentació fora de termini de les declaracions, de 150 a 300 euros si no han transcorregut més de 6 mesos, i de 300 a 600 euros si ja han passat més de 6 mesos.

Enllaços d’interès

Actividad económica en las comunidades de bienes

La Dirección General de Tributos entiende que la comunidad de propietarios que se dedique al arrendamiento de inmuebles deberá contratar a un tercero ajeno a la comunidad si quiere cumplir con los requisitos del artículo 27.2 LIRPF (CV 2417-13, de 18 de julio).

Nos recuerda la administración que

“Dado el incumplimiento de los referidos requisitos en el caso consultado, resulta necesario entrar a analizar si se entendería cumplido el requisito relativo a la persona contratada, en caso de que dicha persona fuera uno de los comuneros. No obstante, a efectos meramente aclaratorios, debe indicarse que el segundo de los requisitos exigidos; que el arrendador tenga, al menos, una persona empleada con contrato laboral y a jornada completa, sólo se entenderá cumplido si dicho contrato es calificado como laboral por la normativa laboral vigente, cuestión ajena al ámbito tributario, y es a jornada completa.

No obstante, en cualquier caso dicho requisito implica que el arrendador -o los arrendadores copropietarios de los inmuebles, en caso de existencia de una comunidad de bienes- utilicen, al menos, una persona empleada con contrato laboral y a jornada completa en la gestión de la actividad, sin que pueda entenderse cumplido por las tareas de gestión realizadas por ellos mismos; por lo que dicho requisito no podría entenderse cumplido en el caso de que no se contrate a un tercero para la gestión de la actividad de arrendamiento por ser suficiente con la realizada por los propios comuneros”

No parece lógico que uno de los comuneros no pueda contratarse a jornada completa y en régimen de relación laboral por la propia comunidad de bienes a la que pertenece, sólo por ser miembro de la comunidad e independientemente del porcentaje de participación que tenga. Sin embargo la Administración Tributaria lo ve claro.

EL MODEL 340, NOMÉS PELS INSCRITS AL REDEME

Segons les noves redaccions previstes pel Reial Decret 1065/2007 i l’Ordre EHA/3787/2008, l’obligació de presentar el model 340 – declaració informativa amb el contingut dels llibres registre d’IVA – no es farà extensible a totes les societats a partir de 2014, com estava establert segons la normativa actual.

Això és així conforme determinen el Projecte de Reial Decret pel qual es modifiquen diversos reglaments, entre els quals hi ha el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, i el Projecte d’Ordre per la qual es modifiquen diverses Ordres, entre les que es troba la EHA/3787/2008.

Per tant, si finalment s’acaben aprovant aquests projectes (no hi ha motius per pensar que no s’hagin d’aprovar), a partir de 2014 seguirem exactament igual que fins ara, és a dir, només hauran de presentar el model 340 els inscrits al REDEME.

A continuació us deixem la redacció actual, i la prevista als projectes, dels diversos articles afectats:

Redacció actual del Reial Decret 1065/2007

Artículo 36 Obligación de informar sobre operaciones incluidas en los libros registro

1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 29.2.f) de la LGT, los obligados tributarios que deban presentar autoliquidaciones o declaraciones correspondientes al IS, al IVA o al IGIC por medios telemáticos, estarán obligados a presentar una declaración informativa con el contenido de los libros registro a que se refiere el artículo 62.1 del RIVA, y el artículo 30.1 del Decreto 182/1992 […]

Disposición transitoria tercera Obligaciones de información de carácter general

2. La obligación de informar sobre las operaciones incluidas en los libros registro a que se refiere el artículo 36 de este reglamento, será exigible desde el 1 de enero de 2009 únicamente para aquellos sujetos pasivos del IVA inscritos en el registro de devolución mensual y para aquellos sujetos pasivos del Impuesto General Indirecto Canario inscritos en el registro de devolución mensual. Para los restantes obligados tributarios, el cumplimiento de esta obligación será exigible por primera vez para la información a suministrar correspondiente al año 2014, de acuerdo con la forma, plazos y demás condiciones para el cumplimiento de la misma que establezca el Ministro de Economía y Hacienda.

Redacció segons el projecte

Modificación Once Proyecto de Real Decreto. Se modifican el apartado 1 y el párrafo d) del apartado 2 del artículo 36 del Reglamento General de las actuaciones y los procedimientos de gestión e inspección tributaria y de desarrollo de las normas comunes de los procedimientos de aplicación de los tributos, que quedan redactados, respectivamente, de la siguiente forma:

 “1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 29.2.f) de la LGT, los sujetos pasivos del IVA inscritos en el registro de devolución mensual […], y los sujetos pasivos del IGIC inscritos en el registro de devolución mensual […] estarán obligados a presentar una declaración informativa con el contenido de los libros registro a que se refieren los artículos 62.1 y 30.1 del Decreto citado.”

I el mateix projecte diu el següent en relació amb aquest article:

“En concordancia con dicha medida se considera tácitamente derogada la disposición transitoria tercera.2 del Reglamento de Aplicación de los Tributos que posponía la entrada en vigor de dicha obligación para determinados obligados, puesto que los mismos, no inscritos en el registro de devolución mensual, ya no estarán obligados a dicha obligación de información dada la modificación normativa operada”

Redacció actual de l’Ordre EHA/3787/2008 d’aprovació del model 340

Artículo 3. Obligados a presentar el modelo 340.

Deberán presentar el modelo 340 de Declaración informativa de operaciones incluidas en los libros registro, los obligados tributarios que deban presentar autoliquidaciones o declaraciones correspondientes al Impuesto sobre Sociedades, al Impuesto sobre el Valor Añadido o al Impuesto General Indirecto Canario por medios telemáticos, y que a su vez opten por el sistema de devolución mensual […].

 Redacció segons el projecte d’Ordre

Artículo 3. Obligados a presentar el modelo 340.

Deberán presentar el modelo 340 de Declaración informativa de operaciones incluidas en los libros registros, los sujetos pasivos del Impuesto sobre el Valor Añadido inscritos en el registro de devolución mensual […], y los sujetos pasivos del Impuesto General Indirecto Canario inscritos en el registro de devolución mensual […].

Projecte Reial Decret en PDF

Projecte d’Ordre en PDF

Avantprojecte de Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització

Al Consell de Ministres celebrat ahir 24 de maig de 2013, es va aprovar l’Avantprojecte de Llei de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització.

Les principals mesures d’aquest avantprojecte en matèria fiscal són les següents:

IVA per criteri de caixa

Per pal·liar els problemes de liquiditat i d’accés al crèdit de les empreses, es crearà, en l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit, un règim especial del criteri de caixa, d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2014.

Segons el criteri de caixa, l’IVA repercutit a les vendes serà exigible en el moment en que es rebi el pagament de la factura, però el dret a deducció de l’IVA suportat també quedarà ajornat al moment en que s’efectuï el pagament al proveïdor.

Els clients i proveïdors del subjecte passiu acollit a aquest nou règim també hauran d’utilitzar el criteri de caixa per les operacions realitzades amb aquest.

A més, l’avantatge estarà subjecte a limitacions temporals, ja que els empresaris hauran d’ingressar l’IVA de cada any (fins a 31/12) encara que no l’hagin cobrat.

Aquest règim serà voluntari i s’hi podran acollir els subjectes passius d’IVA amb un volum d’operacions inferior als 2 milions d’euros.

Deducció per reinversió de beneficis

Les empreses amb un volum de negoci inferior a 10 milions d’euros, les de nova creació i les que formin part d’un grup de societats més gran, es podran deduir fins a un 10 % dels beneficis obtinguts en el període impositiu que es reinverteixin en l’activitat econòmica.

Aquests beneficis s’hauran d’invertir en elements nous d’immobilitzat material o en operacions immobiliàries. El termini per realitzar la inversió serà des de l’inici de l’any fiscal en que s’obtinguin els beneficis fins al final del segon any posterior.

Deducció per R+D

Es permetrà, sota condicions, que les deduccions per R+D es puguin aplicar sense límit a la quota íntegra de l’Impost sobre Societats. A més, si s’escau, es procedirà a l’abonament de la deducció per R + D, amb un límit màxim conjunt de 3 milions d’euros anuals, si bé amb una taxa de descompte respecte a l’import inicialment previst de la deducció, sempre que es mantinguin les activitats de R+D i l’ocupació.

Incentius fiscals per a la cessió d’actius intangibles (“Patent Box”)

Es pretén que l’incentiu recaigui sobre la renda neta derivada de l’actiu cedit i no sobre els ingressos procedents del mateix com fins ara. No s’ha concretat en què consistirà aquesta modificació.

Incentius fiscals als inversors de proximitat

Amb l’objecte d’afavorir la captació per empreses, de nova o recent creació, de fons propis procedents de contribuents que, a més del capital financer, aportin els seus coneixements empresarials o professionals adequats per al desenvolupament de la societat en què inverteixen (inversors de proximitat) o d’aquells que només estiguin interessats en aportar capital, s’estableix un doble incentiu fiscal a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques:

  • Deducció del 20 % de la quota estatal a l’IRPF de la inversió realitzada en entrar a la societat. La base màxima de la deducció serà de 20.000 euros anuals.
  • Exempció total de la plusvàlua en sortir de la societat, sempre que es reinverteixi en una altra entitat de nova o recent creació.

Campanya d’IRPF 2012

Fa menys de 15 dies va començar la campanya de renda, aquell moment de l’any en el que la majoria aprofitem per fer balanç de com ha anat l’any i, sobretot, per veure si, després de tot, fins i tot ens acaben tornant algun euro…

De tota manera, què és exactament el que va començar el dia 2 d’abril? El dia 2, en realitat, va començar la campanya per aquells contribuents dels quals hisenda té informació suficient per preparar-los un esborrany confirmable. Donada la multitud de fonts d’informació que avui en dia té l’AEAT aquest servei s’està generalitzant, de manera que, cada cop són més el nombre de contribuents que poden optar per aquesta via.

Ara bé, què succeeix si no puc confirmar l’esborrany? Llavors, des del 10 d’abril ja em puc descarregar el programa PADRE de la pròpia web de l’Agència (www.aeat.es) i un cop confeccionat, esperar al dia 24 d’aquest mes, que serà quan tindré la primera oportunitat de presentar la meva Renda, si puc fer-ho per mitjans telemàtics.

Si no és aquest el meu cas i prefereixo presentar-ho per la via tradicional, és a dir, en paper, hauré d’esperar al dia 6 de maig a fer-ho, dia en el que, per cert, ja es pot començar a demanar hora per tal que puguin confeccionar-me l’autoliquidació de l’IRPF a les oficines habilitades a aquests efectes. La confecció física d’aquestes autoliquidacions a les oficines de l’administració començarà el 13 de maig.

A partir d’aquí ja estarem tots completament immersos en plena campanya de renda i ja tan sols ens caldrà tenir en compte tres dates més: El 26 de juny, que és la data límit per a la domiciliació bancària, el 28 de juny, que és el darrer dia per sol·licitar cita prèvia per tal que puguin atendre’ns personalment a les oficines d’hisenda i preparar-nos l’autoliquidació i l’1 de juliol, darrer dia en el que es podrà presentar la que tots coneixem com a Declaració de Renda.

Per més informació sobre terminis podeu consultar-ho a la pròpia web de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, www.aeat.es

Spanish residents with abroad assets – Tax form 720

From this year 2013, there is a new obligation of providing information to the tax office concerning the assets located abroad owned by Spanish residents (either individuals or companies).

The information to be provided this year includes the three following blocks of assets held at any time during 2012:

  1. Bank accounts or deposits.
  2. Stocks, bonds, values, financial rights, and insurances.
  3. Real estate.

Each of the three blocks of assets constitutes an obligation of information, even though the three reporting obligations are articulated over the same form, the Model 720. 

This obligation is not only for the owners of those assets, it is extended to authorized users and beneficiaries of bank accounts, and also to beneficial owners and title holders of rights in rem on real estate.

On the other hand, the law exempts from this obligation assets worth less than 50,000 euros per asset block.

For example, you are not obliged to declare if you only have a bank account with 25.000 euros. But you do if also are an authorized signatory on a relative’s account worth 30.000 euros.

Once declared, the submission of the statement will not be compulsory until there is an increase in the value of the assets included in any of the blocks worth more than 20.000 euros.

Despite being an informative declaration, taxpayers that fail to declare their assets through Model 720 will be subjected to a fine of not less than 10.000 euros for each asset type. Filling incomplete or with non-accurate data, will as well be punished with the same minimum fine.

Moreover, failure to comply with these obligations will have repercussions on personal or corporate income tax, if the tax authority discovers hidden assets. In this case, the assets will be included in the last open tax year, and will involve a fine up to 150% of the value of all the undeclared assets.

To this end, the Government is currently in the process of agreements that will allow the sharing of financial information between countries.

This obligation must be fulfilled within January and March of each year, although this first year 2013, the reporting period will last until April 30th.

For further information of your obligations under this new declaration, do not hesitate to contact us.

Les mesures fiscals per als emprenedors del Reial Decret-llei 4/2013

El passat dissabte 23 de febrer, es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació.

Les mesures fiscals incloses en aquest Reial Decret-llei van enfocades a fomentar la creació d’empreses així com l’inici d’activitat emprenedora, mitjançant la reducció de la càrrega impositiva durant els primers anys d’exercici d’una activitat.

En concret, s’han produït les següents modificacions:

Impost sobre Societats

Les entitats constituïdes a partir de l’1 de gener de 2013, que realitzin activitats econòmiques, tributaran al tipus impositiu del 15% pels primers 300.000 euros de base imposable, i al tipus del 20% per la resta, durant el primer període impositiu en què tinguin base imposable positiva i en el següent.

És important esmentar que aquest tipus reduït no afecta al càlcul del pagament fraccionat.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

1. Es suprimeix el límit de 15.500 euros per a l’exempció de la prestació d’atur quan es percep en la modalitat de pagament únic (aquesta modalitat es pot obtenir quan s’acredita davant l’INEM que es realitzarà una activitat professional com a treballador autònom).

En conseqüència, es suprimeix la regla d’imputació temporal de la part no exempta de la prestació d’atur en modalitat de pagament únic.

2. Es crea una nova reducció del 20% del rendiment net per als contribuents que iniciïn l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013 i determinin el rendiment net segons el mètode d’estimació directa. L’import màxim de la reducció serà de 20.000 euros.

De la mateixa manera que la modificació referent a l’Impost sobre Societats, aquesta mesura s’aplicarà al primer període impositiu en què el rendiment net sigui positiu i en el període impositiu següent.

L’entrada en vigor de totes aquestes mesures es va produir ahir diumenge 24 de febrer.

Model 720: declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger

Què és?

El model 720 és la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger als que fan referència els articles 42 Bis, 42 Ter i 54 Bis de la Llei 58/2008, General Tributària.

Per un major detall sobre els citats articles (exempcions, valoracions, règim sancionador, etc) premeu aquí.

Què s’hi declara?

L’obligació a declarar es divideix en tres blocs:

  • Informació sobre comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
  • Informació sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.
  • Informació sobre béns immobles situats a l’estranger i drets sobre aquests.

Qui ha d’informar?

  • Les persones físiques i jurídiques residents,
  • Els establiments permanents de persones o entitats no residents,
  • Les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat jurídica, que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició,

respecte dels béns i drets citats a l’apartat anterior dels que resultin titulars, titulars reals, representants, autoritzats, beneficiaris, etc. que estiguin situats a l’estranger a 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars o titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració, i ja no ho siguin a 31 de desembre. En aquest supòsit, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en què van deixar de tenir aquesta condició (en el cas d’immobles, valor de transmissió i la seva data).

Causes que motiven la presentació del model 720

Primera declaració:

  • S’haurà d’informar sobre els blocs d’informació sobre els que es superi l’import de 50.000 euros, segons les normes de valoració establertes en els citats articles.

Declaracions posteriors:

  • Quan algun dels tres blocs superi l’import de 50.000 euros.
  • Quan algun dels blocs declarats experimenti un increment superior a 20.000 euros respecte a l’última declaració presentada.
  • Quan durant l’any s’hagi deixat de ser titular, representant, autoritzat, etc d’algun del elements dels tres blocs.

Cal tenir en compte que, quan es comparteix la titularitat sobre un element amb un valor superior a 50.000 euros, s’haurà d’informar del valor total, sense prorratejar, indicant el percentatge de participació. Això vol dir que, independentment que la participació del contribuent sigui inferior a 50.000 euros, aquest estarà obligat a presentar el model 720 si l’import total supera aquesta xifra.

Composició del model 720

El model 720 està composat per dos tipus de registres:

  • El registre del declarant, on hi figuraran les dades del declarant i la suma total dels imports declarats en els registres de detall.
  • El registre de detall, on s’hi ha d’incloure tota la informació relativa als béns i drets que es declaren d’acord amb allò establert en els articles 42 Bis, 42 Ter i 54 Bis de la Llei 58/2008, seguint els codis indicats per les instruccions del model.

Cada model 720 estarà composat per un únic registre del declarant, i tants registres de detall com béns i drets es declarin.

Termini de presentació

El projecte de l’ordre del HAP estableix que la presentació del model 720 corresponent a l’exercici 2012 es farà durant els mesos de març i abril de 2013.

Pels anys posteriors, el termini serà de l’1 de gener al 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.